Les declaracions del primer ministre Jean Castex sobre la línia d’alta velocitat Perpinyà-Montpeller (LGV) propicien expectatives. El 8 de juliol, a BFMTV, el cap del govern es va comprometre d’adequar aqueix enllaç a la normativa europea, ja que forma l’última baula de baixa velocitat en l’eix de Brussel·les-Sevilla. Realment es construirà aquesta línia després d’aquest enèsim compromís oficial, que segueix les promeses de tots els governs des de la presidència de Jacques Chirac?
J. Castex promet “territori per territori (…) construir un pla extremadament concret”. El seu pla per a la línia Perpinyà-Montpeller (“Montpeller-Perpinyà” vist des de París) forma part de la preparació de la llei d’orientació a la mobilitat. La línia comprèn 155 km de via, incloent 84 km compartits entre passatgers i mercaderies, de Montpeller a Besiers. El projecte es dividirà en dues fases, la primera dirigida a la secció mixta, realitzada a partir del 2028, amb un pressupost estatal que assoliria 950 milions d’euros. Es preveu que la segona fase, entre Perpinyà i Béziers, comenci el 2033, amb un finançament estatal de 1.900 milions. En aquest dossier politicoadministratiu, la creació d’una “empresa de projectes” hauria de permetre “anticipar el calendari”, segons Castex. La regió Occitanie s’anuncia com a sòcia en aquesta operació de connexió ferroviària entre el Rosselló i França.
Una desigualtat del tractament institucionalitzada
Sobre aquest projecte, Jean Castex assegura que vol “posar tota la seva energia per fer-lo avançar a una velocitat superior a la que és fins ara”. Si tot va bé, la línia funcionarà vora el 2040. Si té èxit, aqueix avenç demostrarà la importància de tenir electes de fora de París a París. Un compromís de l’Estat significaria que existeix, de manera instituïda, un tracte desigual entre els territoris francesos. Per superar-lo, només l’accés d’un funcionari elegit (vingut d’Aquitània, Provença, però sobretot Bretanya) és la clau del desenvolupament perifèric. En aquest sentit, el mandat de la secretària d’Estat socialista Ségolène Neuville, encarregada de les persones amb discapacitat i la lluita contra l’exclusió al govern de Manuel Valls (2014-2017), ha estat inútil per omplir buits al territori, en l’únic benefici d’una política estatal sense arrels ni implicacions carnals.
