La recent elecció de Barack Obama no és tan sols el triomf de l’Amèrica de John Fitzgerald Kennedy i de Martin Luther King. No és tampoc la derrota de Georges W Bush. Molts pensen que és la creença del poble americà en el relat elaborat pel spin doctor i consultor polític David Axelrod, el storyteller demòcrata. Història contra història, el relat d’una Amèrica postracial i multicultural del Jueu novaiorquès Axelrod ha seduït el poble americà i retornat la història de Joe el plomaire i del self made man clàssic a les masmorres de la història. L’acumulació de les cultures, contra la llibertat de fer, com a fonament dels EUA. El marxandatge polític americà ha atès nivells de precisió tan elevats el 2008 que es podria atribuir per meitat la victòria demòcrata al genial Axe (‘destral’ en anglès) i peraltra meitat a David Plouffe, l’altre spin doctor associat a Axelrod. David Axelrod és un antic periodista superdotat, emplegat del Chicago Tribune durant 8 anys a penes abans de cabussar en el negoci de la campanya electoral d’ençà de l’edat de 29 anys, en el paper de director de camp d’una senatorial de Chicago. El comunicador ha obert la fi dels anys 1980 l’empresa de consultors en comunicació política AKP&D missatge and media, que anuncia des de la seua creació una taxa d’un 78% de victòries electorals a tots els nivells polítics americans, i ha permès a una mitja dotzena d’Afro-americans d’accedir a funcions prestigioses.
Es defensa millor una idea quan s’hi creu
David Axelrod coneix Barack Obama des del 1992, abans de la seua entrada en política, quan el Partit Demòcrata l’acabava de trobar. L’amistat que uneix els dos homes no ha impedit el spin doctor d’escrutar i de prendre interminables notes sobre la personalitat, les conviccions i la vida d’Obama per a la seva elecció senatorial de 2004, abans de començar a construir una història americana entorn del seu cadell. La marató cap a la presidència americana s’ha construït sobre un missatge mediàtic estable, el multiculturalisme de l’Amèrica l’encarnació de la qual és Obama, i una precisió de rellotger en la difusió d’aquest missatge amb una imatge certament calibrada però prou propera de la personalitat del candidat perquè s’hi senti còmode. La constància del missatge durant la primària demòcrata de cara al monstre Hillary Clinton, i fins quan Obama tenia un retard de 30 punts en els sondatges, ha estat paradoxalment una de les claus de la seua victòria, segons els analistes. Una altra de les receptes d’Axelrod ha estat la seua gestió dels mitjans de comunicació : el director de camp ha estat hiperaccessible per tots els periodistes, del més petit al més gran, sense negligir-ne cap. L’altre gran artesà del marxandatge Obama ha estat l’home de l’ombra David Plouffe, el «P» de AKP&D missatge and media, que es àdhuc designen com el vertader cervell del camp. Aquest hauria analitzat escrupolosament la demografia de cada comtat americà per difondre-hi el missatge del candidat demòcrata i elaborar una estratègia territorial vencedora, que ha desconcertat a vegades fins als més alts càrrecs demòcrates.
