POLÍTICA

Municipals de Perpinyà: l’esquerra s’atrevirà al pitjor?

Cap a la reelecció de Jean-Marc Pujol, batlle per defecte

Plafons electorals verges a l'avinguda jean Mermoz de Perpinyà, 27 de maig del 2020 © La Clau
Plafons electorals verges a l'avinguda jean Mermoz de Perpinyà, 27 de maig del 2020 © La Clau

El cartell de la segona volta de les eleccions municipals de Perpinyà és incert. L’esquerra s’atrevirà a arriscar de fer guanyar el Reagrupament nacional?

La dinàmica electoral de les eleccions municipals, trencada per la Covid-19 a tot arreu de l’estat francès, qüestiona alguns dels 43 municipis nord-catalans on és necessària la segona volta. A Perpinyà, l’aturada produïda des de la data inicial de la segona volta, el 22 de març, i la de l’ajornament, el 28 de juny, ha generat càlculs inesperats. La probable retirada del candidat de la República en Marxa, Romain Grau (13,17%) suggereix una aritmètica de trasllat de veus en la qual intervé la centrista Clotilde Ripoull (6%) donant suport a la candidata d’Agnès Langevine (14,51%). Afiliada a Europa Ecologia, recolzada per un Partit Socialista (PS) cansat, espera convertir-se en la "primera dona batllessa de Perpinyà", segons va declarar al diari l’ndépendant del 7 de març. Agnès Langevine, vicepresidenta de la regió “Occitanie”, de la qual aprova l’existència, espera agregar els vots de les llistes d’extrema esquerra “L’Alternative” (6,58%) i “Fer sentir el camp de treballadors”. (0,76%).


Qui es farà càrrec de l’atracament electoral?

El manteniment d’A. Langevine rep el suport de la presidenta de la regió “Occitanie”, Carole Delga, en una interferència combinada amb un joc amb el foc. Aquesta persistència pot produir un resultat màxim del 41,02% si se sumen les dades de les candidatures diferents dels candidats Jean-Marc Pujol (batlle sortint,  18,4%), relleu de l’ala dura dels Republicans i Louis Aliot (35,6) %), membre de l’ala amena del Reagrupament nacional (RN), que no deixa de ser d’extrema dreta. Cap a A. Langevine, la pèrdua de vots és inevitable entre els nombrosos votants de Romain Grau decebuts per Pujol, mentre que el trasllat dels vots de Clotilde Ripoull, associada a un centre-dreta moderat, no està garantit. Davant el rerefons d’un context cada cop més difús, la federació catalana del PS es divideix entre la idea de retirada, seguida del suport a Pujol, com el 2014, i el manteniment, amb el risc d’oferir la seva primera ciutat de més de 100.000 habitants al partit de la flama d’origen italià.

A Europa, Louis Aliot ja serà batlle

Cap a la conclusió de les eleccions municipals de Perpinyà, una nova victòria de Pujol seria el triomf d'un batlle per defecte, no desitjat amb fervor, sinó escollit eliminant la competència, és a dir, elegit gràcies a un "Front republicà” al qual Louis Aliot, candidat de l’RN, diu que ja no creu. Una victòria d’Agnès Langevine prendria l’aparició d’un atracament sociològic, atès que la vila no és pas esquerrana en la composició ideològica dels seus habitants que exerceixen dret a votar. L'esquerra minoritària s’infiltraria així en l’escletxa de l'oportunitat d'una èsim escrutini condicionat per l'extrema dreta.
Més amunt, la persistència francesa en l’escrutini uninominal de dues voltes continua distorsionant el joc, a diferència de la majoria aclaparadora dels altres Estats europeus, començant per Espanya. Així, si Louis Aliot fos candidat a Figueres, seria alcalde en una primera volta i compondria una majoria amb perfils propers, extrets d’altres ofertes polítiques.
A Perpinyà, el mode electoral ha imposat durant diverses dècades uns murs de contenció que distorsionen la realitat en virtut de la distància que separa la realitat sociològica del filtratge, en el fons administratiu, de l'opinió sorgida de les cabines de votació.

SR.