Explosiu, despreocupat, nerviós… tantes paraules capaces de qualificar el rock dels Second Sex. Procedents de la nova generació Gibus, la mítica sala de concerts parisenca que s’és transformada des de no fa gaire en veritable viver de la nova escena del rock francès, els Second Sex els apadrina també la revista Rock’n Folk de Philippe Manoeuvre, que els ha descoberts. Aquest grup jove, a penes 19 anys de mitjana d’edat, fa part de la nova escena parisenca portada pel fenomen BB Brunes, que ha conquerit tot França enguany, mes que coneix en realitat un vertader desenvolupament d’ençà de poc amb grups com Les Plasticines, o encara The naast, el primer àlbum del qual és « Antichambre », eixit el 2007. El quartet dels cabells despentinats, ambs cuirs vells apedaçats, calces texanes ajustadeas i botes de cuiro punxegudes, el forma Tim al cant, Sacha a la bateria, Vincent al baix i Arthur a la guitarra. Els quatre minyons han tret el 3 de novembre un primer àlbum intitulat «La petite mort», en tots punts espaterrant. Quatre anys després que se’ls descobreixi, la banda de col•legues ha madurat i els seus texts també. Fora les cançons a la glòria de les Tortugues Ninja, avui parlen de l’ànima de l’ànima germana amb «Fille facile», i àdhuc de la mort en « 21 grams», alternen entre les cançons en francès com « J’ai couché avec le diable » i en anglès : «We lost control», «Lick my boots », i ho fan bé! El tot amb una música saturada que fa flaira de sala de concerts.
Un àlbum per confirmar el potencial escènic
Aquesta «petite mort» de bo que té aires de gran naixement per al grup, aïllat abans d’aquest disc en l’escena del Gibus, i en primeres parts prestigioses en introducció d’una prestació de Muse o Babyshambles de Pete Doherty el 2008. Se’ls sabia bons damunt l’escena, amb la prova d’un recent passatge al Mediador de Perpinyà, se’ls descobreix tan poderosos en estudi, on han aconseguit guardar aquest so brut que fa la seua particularitat. Ja que els quatre al•lots han triat un productor seguidor de rock exasperat com el que tenen, el suec Pala Gunnerfeldt, que ja ha treballat per als estrafalaris Hives i que els ha dirigit en l’enregistrament de llur àlbum a Estocolm a llur estudi per fer-los tastar el professionalisme. Sense la més petita pressió i sense fer massa soroll els Second Sex van afafant volum tot evitant de creure’s estels que no són pas (encara). Després de l’aventura un xic sobreestimada de les BB Brunes, els Second Sex donen una nova espenta al rock francès que ja li calia. Resta és a saber si aquesta escena parisenca, tan prometedora, reeixirà a durar, ja que si bé tenen el «monopoli», se sap, l’èxit roman un misteri malgrat tots els estudis de màrketing.
Referències àlbum : Segon Sex, «Petite mort» – Because/Warner, novembre
del 2008.
