Segons l’informe 2007 de l’Agència Catalana de la Salut l’esperança de vida a la capital ha augmentat molt en el darrers 10 anys, alçant-se al 78,2 anys de mitjana per als homes i 84,8 anys per a les dones, Barcelona sent la quarta ciutat del món en matèria d’esperança de vida. Ara bé aquest panorama positiu és enterbolit per unes dades sorprenents referents a la primera causa de mortalitat de les dones barcelonines de 15 a 44 anys, com és el suïcidi, mentre per als homes la sobredosi de productes estupefaents supera el suïcidi en el mateix grup d’edat, en una total paradoxa, malgrat la baixada del nombre de casos mortals. El 2007 la cocaïna va ser a l’origen d’un nombre impressionant de 2261 urgències hospitalàries, en el que forma la primera malaltia dels individus de trenta anys i escaig a Barcelona. Una altra dada negativa que il·lustra els estils de vida urbans és l’augment del nombre d’infeccions del VIH vinculades a l’afluixament de les pràctiques de prevenció, sobretot entre els col·lectius homosexuals. Per als qui superen 44 anys, igual com a la resta del món occidental, els càncers i els problemes cardíacs són les patologies que maten més.
