CULTURA

Històric: la desapareguda tribuna de Sant Miquel de Cuixà reconstituïda en 3D

Solucionat el trencaclosques de les peces esculpides, que van ser robades o desplaçades

En exclusiva, la tribuna desapareguda de Sant Miquel de Cuixà reconstituïda en 3D © Py Films - Associació cultural de Cuixà
En exclusiva, la tribuna desapareguda de Sant Miquel de Cuixà reconstituïda en 3D © Py Films - Associació cultural de Cuixà

Un gran pas endavant pel patrimoni català s’anuncia mitjançant la reconstrucció virtual de la desapareguda tribuna de l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà. Aquesta obra de 900 anys, destruïda fa 500 anys, recupera l’aparença a través a les tecnologies 3D aplicades a l’«anastilosi», freqüent a Grècia.

La reconstrucció de la realitat passada, gràcies a la tecnologia, és en marxa a Sant Miquel de Cuixà, l’abadia benedictina de la comarca del Conflent fundada el 878. Aquesta obra mestra de l’art romànic català va patir, al segle XVI, el desmantellament de la seva galeria “jube”, bastida quatre segles abans entre la nau i el cor de la seva església. Aquesta part desapareguda és des d’ara reconstituïda en imatges de síntesi. Es reviscola de manera inèdita gràcies a un model inspirat en el priorat de Serrabona, que s’ha “guarnit” virtualment. La gran troballa de la iniciativa és reconstrucció completa d’un arc esculpit, actualment present al claustre de Cuixà, on va ser traslladat. Aquesta peça que encaixa perfectament amb el model de 3D ha seguit el mateix procés que deu blocs esculpits, identificats expertament malgrat llur desviament arran de l’especejament de l’enclaustre. Una motllura al seu costat ha traït llur ús anterior, en un arc que ara queda revelat. Aquesta empresa patrimonial també permet a Sant Lluc i Sant Marc recuperar el lloc inicial.


El muntatge de les peces constitueix una anastilosi, una tècnica arqueològica molt estesa a Grècia, basada en la reconstrucció de monuments en ruïnes mitjançant l’estudi metòdic de l’ajust dels elements que els componen. Les peces que falten es produeixen en materials moderns, amb colors distints, per distingir l’autèntic i el reproduït. A Sant Miquel de Cuixà, entre els  segles XVI i el XIX, es van escampar fragments de marbre rosat conflentí, esculpit per mestres, pels pobles propers. Altres van ser perduts o comprats per l’espai "The Cloisters" de Metropolitan Museum of Art de New York. Els capitells de l’època, reemprats al claustre a tall de rciclatge, també s'han resituat en llur context original.
Aquest model de 3D precedeix una reconstrucció real molt ambiciosa, prevista al llarg del decenni. Per això, un "Projecte per a Cuixà" que inclou un crowdfunding pretén recaptar 300.000 euros, un quart dels quals ja s'ha recaptat. La producció, sota la direcció d’Olivier Poisson, comissari general del patrimoni honorífic de Catalunya del Nord, és obra de Nicolas Nony, enginyer d’imatges, que anteriorment ha treballat en l’actualització de les restes arqueològiques de la ciutat romana de Javols-Anderitum a la Losèra. També s’hi ha sumat el documentarista Henri-Louis Poirier, director de pel·lícules arqueològiques.