MEDI AMBIENT

El sobreescalfament de l’aigua de mar pot perturbar l’ecosistema al Rosselló

La temperatura de l’aigua de mar continua anormalment alta

Posidònies © Alain  Guillaume
Posidònies © Alain Guillaume

Entre el luxe turístic i la preocupació mediambiental, l’augment espectacular de la temperatura de l’aigua del mar, observat aquest estiu, pot generar canvis en l’ordre natural.

L'onada de calor obserrvada des de l'inici oficial de l'estiu i els dies que van seguir, h acompanyat un escalfament excepcional de l’aigua de mar. Aquest fenomen escàs ha produït temperatures de 24° a 25° a les aigües de la Costa catalana, del Barcarès fins a Cervera i més enllà, però fins a 27° a Còrsega. L’estiu de 2018, l’aigua de mar va pujar als 29,9 ° a Pollença, al nord de l’illa balear de Mallorca. Durant l'onada de calor del 2003, la temperatura de l'aigua de mar en cap moment no va ser tan elevada. Segons Météo France, les temperatures d’aquest mes de juliol a la Mediterrània són de 3,5° a 5,5º superiors a la la mitjana. Aquesta anomalia, que correspon a un final d'estiu, pot participar a certa comoditat turística, que acostaria Banyuls i Cotlliure Zanzíbar o Bali. Però aquesta evolució no és una bona notícia per a la natura.


El trastorn de l’ecosistema atrau nous peixos

L'aparició de meduses i algues filamentoses són senyals d'alta temperatura, com és el desenvolupament de bacteris, sempre que hi hagi antecedents. Les amenaces sobre l’ecosistema no són gaire visibles, però tenen a veure amb la fauna i la flora submarina. Així, els corals i les gorgònies, que són els hàbitats de determinats peixos, pateixen a partir de 25°. Les praderies de posidònia estan salvades, però tindrien dificultats per sobreviure més enllà de 31 a 32°. A llarg termini, si les altes temperatures es converteixen en permanents, les pujades d’aigües profundes que porten sals al fitoplàncton, serien impossibles. Tota la cadena alimentària aquàtica seria amenaçada, mentre que la fauna i la flora evolucionarien. De fet, el peix-conill i el peix-flauta, vinguts de la mar roja, ja es poden trobar ara a la Mediterrània, però no s'han observat espècies perilloses.