CULTURA

Qui ha pintat i venut els quadres falsos de Terrús d’Elna?

Una investigació del diari Le Guardian afecta les sales de venda

Etienne Terrus (1857-1922) « Marina, l'Olla », oli sobre tela © Museu Terrús, Elna / La Clau
Etienne Terrus (1857-1922) « Marina, l'Olla », oli sobre tela © Museu Terrús, Elna / La Clau

Un any després de l’escàndol de les falses pintures del pintor Etienne Terrus, una pista de producció dels quadres evoca la Xina. Sobretot, però, la indecència de les cases de subhastes és apuntada des de Londres pel diari The Guardian.

Més d'un any després dels estralls del cas del pintor Etienne Terrus, el silenci s’ha fet sobre el tema dels autors de les falsificacions. Però una investigació de The Guardian, publicada el 15 de juny, posa llum a aquesta imitació d'obres i de firmes d'obres. Mentre el 2018 el cas va tenir eco fins a Austràlia, el Japó, Rússia, els Països Baixos o Alemanya, ara és a Londres que es torna a tractar el tema. En un article detallat, amb el títol de « They didn't look old enough: who filled a French art gallery with fakes? » (Fa flaire de nou: qui ha omplert una galeria d'art francesa amb falsificacions?), The Guardian narra com 60 obres de Terrus van arribar al mercat el 2015. Els intermediaris, les associacions ingènues, els particulars i l’ajuntament il·lustren el cas, resumit per un 60% de la col·lecció del Museu Terrus, que va resultar ser fictícia.


Pista xinesa i subhastes sense escrúpols

En total, 82 obres falses d’un total de 140, per un valor de prop de 160.000 euros, van ser recollits sense el seu coneixement per l'Ajuntament d'Elna. Es tracta d’una falsificació de baix cost, que afecta un artista poc conegut, amb un treball poc valorat comercialment. The Guardian afirma que els falsificadors "cada vegada tenen més dificultats per penetrar en les altes esferes d’un mercat d’art global saturat de falsificacions (de vegades fins a un 50%) (...) i s’orienten cap a treballs menys importants". El valor d'un Terrús real, o sigui 6.000 euros, s’ha reduït en el marc de l’estratègia de "dos marxants" i "una subhasta amb oficials judicials", diu el diari. També esmenta "un antic agent immobiliari resident de la regió" i un "senyor X", que en aquest context haurien rebut rellotges de luxe amb un valor de 25.000 euros.
The Guardian evoca finalment la figura de Franck Amiel, un col·leccionista d’art de Sant Pau de Fenoullet. Quan parla d'un distribuïdor de pintures conegut en l’àmbit, a Catalunya del Nord, aqueix esteta diu sense embuts: "Ens ha cardat a tots!". Per ara doncs, el cas continua sent nebulós i l’origen de les nombroses pintures falses, introduïdes a la col·lecció del Museu Terrús, per a alguns des del 2003, continua sent un misteri. Al Rosselló, la xarxa de falsificacions del Rosselló s'orientaria d'una banda cap als museus i clients burgesos, i d’altra banda, cap a fires i exposicions, com també cases de subhastes. Algunes pintures es produirien a la Xina.