SOCIETAT

Geneviève Dreyfus-Armand demana el penediment de França sobre la Retirada

L ‘historiadora de referència s’atreveix a parlar del silenci francès sobre els camps de concentració de 1939

La historiadora Geneviève Dreyfus-Armand © Thierry Vidal
La historiadora Geneviève Dreyfus-Armand © Thierry Vidal

L’exili espanyol de 1939, la "Retirada", és absent de la història oficial francesa àmpliament difosa a l'Escola i als mitjans de comunicació públics. En aquest silenci vergonyós, l'historiador Geneviève Dreyfus-Armand demana el penediment de França.

La historiadora Geneviève Dreyfus-Armand pren una posició sobre la rebuda que França va reservar als republicans espanyols durant la "Retirada" de febrer de 1939. Dilluns 1 d’abril, ha cofirmat en el diari Le Monde un article titulat "Que Espanya i França demanin perdó a les víctimes del franquisme". Aquest text parla del penediment del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, el 24 de febrer a Argelers de la marenda. Espanya ha trigat 44 anys des de la mort del general Franco per lamentar el tractament a 450 000 persones, però França manté el silenci. Els 80 anys de la Retirada, que s'han celebrat a principis d'aquest any, no han inspirat cap missatge del govern francès ni cap programa commemoratiu en un canal públic. En la història de França "mainstream", aquell episodi d’exili forçat, d’angoixa i mort, no existeix.

«França no ha assumit la seva responsabilitat»

Amiga del Rosselló i del Memorial de Ribesaltes, Geneviève Dreyfus-Armand és autora de llibres de referència, com "Els camps a la platja, un exiliat espanyol." Aquest llibre de 1995 descriu els camps de concentració d'Argelès-sur-Mer, el Barcarès i Sant Cebrià de Rosselló, muntant pel govern d'Edouard Daladier, que no era d’extrema dreta, sinó membre del molt republicà Partit Radical. Dreyfus-Armand, ja molt escoltada, pretén ser-ho més. "80 anys després de l'arribada al poder del general Franco, França no ha assumit la seva responsabilitat en el maltractament dels refugiats al seu territori", resumeix Le Monde, fent-se relleu d’aquesta tribuna  que molesta.