CULTURA

Picasso enfoca la Retirada del 1939 a Tolosa

Una exposició narra l’exili republicà espanyol fins al 25 d’agost

« La desferra del Minotaure en vestit d'arlequí », Pablo Picasso, 1936 © Successió Picasso 2012
« La desferra del Minotaure en vestit d'arlequí », Pablo Picasso, 1936 © Successió Picasso 2012

L'exposició "Picasso i l'exili, història de l'art espanyol en resistència" es pot veure del 15 al 25 d'agost al Museu dels Abattoirs de Tolosa de Llenguadoc. Aquesta mostra inclou obres contemporànies, una de les quals, de l'artista Serge Pey, està inspirada en una fotografia feta al camp de concentració d'Argeler de la marenda.

Una exposició titulada "Picasso i l’exili" obre aquest divendres 15 de març al Museu dels Abattoires (els Escorxadors) de Tolosa de Llenguadoc. Aqueix espai dedicat a l'art explora l'exili dels republicans espanyols, durant la Retirada del 1939, a través d'obres de Pablo Picasso. Al voltant de cinquanta artistes contemporanis del pintor andalús se sumen a aquest conjunt de 700 quadres. Quadres, pel·lícules, cartes, pòsters, dibuixos i instal·lacions, prestats per museus, com el Museu Picasso de Barcelona, ​​la Col·lecció Nacional del Museu Picasso de París, la Successió Picasso, el Fons Regional d'Art Contemporani (FRAC) ) de la regió Occitania, però també de particulars, es poden veure en tres plantes. Entre les peces principals d’aquesta exposició hi ha una trentena de pintures, pòsters, ceràmiques, signades per Picasso. Aquesta cruïlla històrica inclou Robert Capa, Antoni Tàpies, Oscar Domínguez, Robert Longo, Luis Fernández, Joan Miró, Antonio Saura, Dora Maar i Luis Buñuel. Aqueixos actors del món artístic del segle XX, en el context dels seus conflictes, proporcionen elements de context. El visitant entén millor les condicions de creació de grans obres, a França, del pintor que  ho va descobrir tot de la vida a Horta de Sant Joan, a partir de 1898, abans d’arribar a París, l'octubre de 1900.


Un Picasso francès, nostàlgic d'Espanya

Sense cap mena de sorpresa, el museu llenguadocià escull mostrar a Picasso a través de la seua empremta francesa, és a dir, la nostàlgia del país natal. Amb aquesta finalitat s’han seleccionat clàssics entre els clàssics, com un extracte de la sèrie "Las Meninas" realitzada el 1957, inspirada per Diego Velásquez, o un testimoni de la seva sèrie dels "Matadors", firmada entre els anys 1970 i 1971, quan el fill de Màlaga, que llavord visia a la seua masia provençal de Mougins, va realitzar un subtil homenatge, amb espasa i roba, a Francisco de Goya. També es mostra la cortina d’escena picassiana "El cos del minotaure en vestit d’arlequín", que el seu autor va regalar al Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc, l’any 1965. S’endevina el trastorn històric i personal de l’exili que va afectar Picasso i molts dels seus amics. Polític exiliat, resistent cultural, l’home que havia expressat el desig de tornar al territori un cop s’acabaria el franquisme abranda la seva hispanitat. En aquesta reconstrucció lliure, els Abattoirs associen els catalans Pere Créixams, Apel.les Fenosa, Carles Fontserè, Joan Jordà i Antoni Clavé.

A la platja d'Argelès, tramontana gelada i sol de bronzejat

A la primera planta del museu, l'exposició subratlla el treball de més de vint artistes contemporanis, com a rèpliques directes de la importància de Picasso en el missatge de la llibertat artística. Jordi Colomer, Núria Güell i Oriol Vilanova comparteixen l'espai amb Serge Pey. Aquest tolosenc d'origen sud-català presenta una instal·lació anomenada « La sardana d’Argelers », una obra formada per objectes  de recuperació, segons la inspiració d'una fotografia presa pel seu propi pare a l’interior del camp de concentració d'Argelers de la marenda. Pey, pintor i poeta, fa servir les paraules com un deure de la memòria, abordant el destí dels 450.000 ciutadans republicans ciutadans espanyols que van arribar al territori francès, especialment al Catalunya del Nord, l’hivern del 1939. Quan van marar de casa, aquests homes, aqueixes dones i aqueixos mainatges poc sabien l’horror dels camps de concentració, la mort per malaltia o fins i tot la deportació a l’Alemanya nazi, per a alguns. « La sardana d’Argelers » és també un llarg poema escrit el 2014 amb compàs sardanístic. L’artista expressa una sardana ballada, per al revés, per anarquistes catalans, en la tramuntada gelada que enlaira la sorra. Ensenya l'esperança, enfront dels fusells d'un exèrcit francès preocupat, a la mateixa platja on s’anirà a prendre el sol l’estiu 2019.

Aquesta exposició forma part del programa "Picasso-Mediterrani", una iniciativa del museu Picasso de París, que pretén seguir la trajectòria geogràfica de l'artista, en correspondència amb els seus diferents llocs d'inspiració. Les comissàries de la mostra són Annabelle Ténèze, directora dels Abattoirs, i Emilie Bouvard, comissària del museu parisenc.

« Picasso i exili », museu dels Abattoirs, 76 voral Charles-de-Fitte, Tolosa de Llenguadoc. Del 15 de març al 25 d'agost.