SOCIETAT

Indignació sobre el projecte de transformació del teatre municipal de Perpinyà

Es multipliquen les crítiques al projecte de transformació universitària

El teatre municipal de Perpinyà, objecte electoral
El teatre municipal de Perpinyà, objecte electoral

La transformació del teatre municipal de Perpinyà, de 207 anys d’edat, en aula universitària, genera cada cop més indignacions. Aqueix projecte suportat pel batlle, Jean-Marc Pujol, generaria canvis irreversibles.
 

El destí del teatre municipal de Perpinyà escalfa els esperits quan manca un any per les eleccions municipals. Aquest lloc cultural ha presenciat i propiciat moments intensos de creativitat territorial, tot rebent centenars d'artistes vinguts de fora, des de la seva inauguració el 1812. Va ser construït en el lloc de l'antic Col·legi dels Jesuïtes, que havia succeït a la vila medieval. Objectivament desclassificat des de l'adveniment del Teatre de l’Arxipèlag, l'octubre de 2011, va rebre el nom del poeta Jordi Pere Cerdà el 2016. És objecte d’un projecte de transformació, amb un pressupost de 1,3 milions euros. La seva sala gran, amb aforament per a 549 persones, s'hauria de convertir en un amfiteatre per als estudiants universitaris. La seva Jean Cocteau, al segon pis, amb una capacitat per a 180 persones dempeus, forma part del projecte de reformes.

Alduy i Sí al País Català són revoltats

Jean-Paul Alduy, exbatlle de Perpinyà i artífex del projecte del Teatre de l’Arxipèlag, desestima la transformació de l'antic teatre en un amfiteatre. «Conec, per experiència, la complexitat i la fragilitat del nostre antic teatre construït fa dos segles. Les obres costaran força i aquest lloc generarà sorpreses, per conduir finalment a un amfiteatre mediocre i un teatre degradat (...) eliminar la sala Jean Cocteau significarà malmetre la vida social del barri». Aquesta opinió, comunicada el 7 de març a tall d’oposició al batlle, Jean-Marc Pujol, palesa que s’han obert les hostilitats cap a la casa de la Vila, a través d’aquest tema arquitectònic, econòmic i social, en un context d'empobriment del centre de la vila i d'assecament comercial. Per la seva banda, el partit Sí al país català denuncia una "desnaturalització per part del consistori " del teatre, que pertany "al nostre patrimoni i a la nostra tradició cultural". La formació decentralista i centrista critica el municipi, que veu portar "sense consultar, una política urbanística i patrimonial agressiva, irresponsable, antidemocràtica".

Una campanya per "aturar l'agonia"

Tossuda i documentada, l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric del Rosselló (ASPAHR) es fa sentir des de mitjans de 2017 sobre aquest tema controvertit. Per "aturar l'agonia" del teatre municipal, ha impulsat una recollida de firmes titulada "No al saqueig del Teatre Municipal de Perpinyà", adreçada a Jean-Marc Pujol, i recorda que l'edifici està classificat en categoria 5 al "Pla de salvaguarda i de posada en valor" (PSMV). La seva restauració i les seves instal·lacions han de "tenir en compte la seva història i el seu estat original", segons el PSMV, un dispositiu creat el 1962 per André Malraux. L’ASPAHR, rebel·lat contra el projecte, que no té aprovació del ministeri de Cultura, denuncia: "es neutralitzarà les sis llotges que enllacen amb l’escenari per fer passar tubs d'aire condicionat (...) el terra (...) serà reemplaçat per una llosa de formigó armat" i la sala Cocteau es "transformarà en sarcòfag".