ECONOMIA

Marie Blachère amenaça els forners nord-catalans

L'empresa provençal uniformitza el mercat accelerant les implantacions

Forn de pa « Marie Blachère » del Voló, Rosselló © MS
Forn de pa « Marie Blachère » del Voló, Rosselló © MS
L'avenç de les botigues de les botigues Marie Blachère a Catalunya del Nord participa, a la seva mesura, a l'assecament socioeconòmic dels centre-ciutats. Aquesta indústria estandarditzada uniformitza el gust, ignorant les especialitats del territori.
L'avinguda del Mariscal Koenig, a les portes del barri del Molí de Vent de Perpinyà, és la zona d'ubicació de la propera botiga «Marie Blachère» de Catalunya del Nord. Aquest mastodont dels forns industrials s'està garantint un creixement fulminant al territori. Aquest nou espai comercial, proper dels establiments Babou, s'estrenarà al final del mes de setembre. Els municipis del Voló, Cabestany, Elna, Argelers de la marenda, sumats a cinc adreces que ja funcionen a Perpinyà, ja han acollit el fabricant de pa, croissants, tropesianes o hamburgueses, que inaugura 7 nous magatzems cada mes al territori francès.

Aparcaments i llocs de treball

A nivell econòmic, la progressió de Marie Blachère a Catalunya del Nord trastorna el mercat i confisca els capitals. Després de les estacions de servei de supermercats que han eliminat les benzineres de centre-ciutat, les grans superfícies de bricolatge, d'esport i de reparacions automòbils que han reduït els seus homòlegs de barri, la indústria del forn és invencible. El seu servei ultraràpid, els seus preus incomparables, la seva àmplia amplitud horària i el seu accés immediat gràcies a aparcaments adjacents, són més que una competència per als forns tradicionals. L'auguri de l'ocupació laboral, en un país amb xifres d'atur de rècord, i la promesa de taxes per ingressar, sedueixen els electes i les comissions encarregats d'autoritzar les implantacions. A l'estat francès, Marie Blachère recluta 800 persones cada any.

Jacobinisme econòmic

En matèria cultural, el creixement de Marie Blachère elimina les diferències, segons una uniformació única al món. Aquí, aquest empobriment identitari exclou les especialitats catalanes com les coques, tortells, bunyetes i panellets, vinculats al calendari. Aquesta mecànica estàndard i sense temporades fa malbé la xarxa dels forns tradicionals i les maneres de fer del territori. També, nous sectors dels centre-ciutats seran infal·liblement assecats. La potent empresa, fundada a Provença el 2004 a través de la imatge d'una fornera fictícia anomenada «Marie», segueix les passes de desenes de cadenes comercials. Una oferta desarrelada produeix així entrades de ciutats idèntiques de Dunkerque a Menton, d'Avinyó a Perpinyà. Els logos de Weldom i Rétif, Décathlon o Intermarché, La Halle aux chaussures o Boulanger, instauren un jacobinisme econòmic i paisatgístic.