CULTURA

El cas dels fake Terrús ressona fins a Londres, Moscú i Saigon

Els 82 quadres falsos fan conèixer l'artista mort fa gairebé un segle

Tela autèntica d'Esteve Terrús, Museu Terrús, Elna, 27 d'abril 2018 © La Clau
Tela autèntica d'Esteve Terrús, Museu Terrús, Elna, 27 d'abril 2018 © La Clau
Nombroses teles del pintor català Etienne Terrus exposades al museu que porta el seu nom, a Elna; no són autèntiques. El cas dels Terrús falsos genera una mediàtica europea excepcional, que incrementa la notorietat de l'artista.
Divendres 27 abril, el batlle d'Elna, Yves Barniol, va revelar un cas de falsos quadres en relació amb el Museu Etienne Terrús, inaugurat pel municipi el 1994. La meitat dels quadres són falsificacions, que representen un perjudici global de 160.000 euros. Secundat per especialistes, l'historiador de l'art i comissari d'exposicions Éric Forcada avalua el nombre de teles no autèntiques a 82. L'artista Terrús, influenciat pels impressionistes i el moviment nabi, s'esmenta de vegades com a inventor d'un prefauvisme. L'ajuntament d'Elna ha denunciat l'afer, amb motiu de fasos, ús de falsos, falsificacions i estafa, tenint en compte la compra de quadres « fake », amb benefici malaurat per a la col·lectivitat, entre el 1990 i el 2010. El ressò mediàtic internacional és absolutament inèdit per al pintor, que es troba afectat per una notorietat sobtada. Diverses desenes d'òrgans d'informació parlen del cas, des la publicació australiana ABC, que tityula «French museum dedicated to painter Etienne Terrus realises half of its art is fake», fins a la Voix du Nord, a Lille, que escriu « Al Pirineu, un museu descobreix que més de la meitat dels seus quadres són falsos ». Als Països Baixos, NOS destaca «Tientallen schilderijen in Frans museum blijken niet echt» (Desenes de pintures en un museu francès no són reals») i a Itàlia, el prestigiós Corriere de la Sera subratlla « Il museo francese che ha scoperto che metà dei suoi quadri sono falsi» (El museu francès que ha descobert que la meitat de les seves pintures són falses). Els fake Terrús figuren també a les pàgines «Art» d'altres grans mitjans, com Publico, a Portugal, el Spiegel alemany i l'ineludible BBC News, en versió universal en llengua anglesa, com també en rus. Es parla de la situació a Suècia, Noruega, Rússia, Romania, Hongria, Croàcia, Polònia, Letònia i Bòsnia-Herzegovina. Finlàndia anuncia « Ranskalaismuseo avasi remontin jälkeen yllätyksellä: puolet kokoelmasta väärennöksiä » (Després de reformes, un museu francès descobreix amb estupefacció que la meitat de la seva col·lecció està formada per falsos). En parla també la versió vietnamita de Radio France Internationale (RFI).

Arrenca la carrera pòstuma de Terrus

El 2015, La Clau relatava la iniciativa de recuperació a mà de l'obra de Terrus impulsada per l'Associació dels Amics del Museu Terrús. Aleshores evocàvem un «Renaixement del pintor Etienne Terrús», un « famós desconegut» que mereixia la notorietat del qual l'havia privat la seva absència dels àmbits parisencs. Nascut a Elna el 1857, mort a a la mateixa ciutat el 1922, aquest amic d'Aristide Maillol i Henri Matisse, André Derain i Henri Manguin, troba el 2018 una ocasió inèdita. S'inicia per a ell una carrera pòstuma, de força incerta, atès que malgrat la mediatització internacional, el risc és el foc de palla. El 2022, el centenari de la desaparició del gran pintor del Rosselló hauria d'assenyalar potser la seva reactivació, ja que la seva quota en el mercat de l'art continua sent subvalorada.
Esteve Terrús, 1857-1922 © Arxiu La Clau© La Clau