CULTURA

Stéphane Bern vol salvar el Casino de Vernet i els cellers Byrrh de Tuïr

L'Estat pretén incentivar la restauració d'obres mestres del patrimoni

Casino de Vernet, Conflent, Catalunya del Nord © Victor Mistel
Casino de Vernet, Conflent, Catalunya del Nord © Victor Mistel
La llista de 250 monuments del territori francès que mereixen una restauració urgent incliu dos espais de Catalunya del Nord. El Casino de Vernet i els cellers Byrrh, a Tuïr, figuren a la llista que l'animador de televisió Stéphane Bern, «Senyor patrimoni», ha redactat per a l'Estat.
En el marc de la «missió de reflexió per al finançament de la renovació del petit patrimoni en perill» que li ha estat confiada el setembre de 2017 pel President de la República, Emmanuel Macron, l'animador de televisió Stéphane Bern ha inscrit 250 monuments francesos que considera que s'han de restaurant urgentment. El presentador d'emissions amb vocació d'oci cultural, a la televisió i a la ràdio, ha fer una selecció dràstica de candidats a la salvaguarda, entre 1200 demandes. Per a Catalunya del Nord, el primer escollit entre les obres mestres en perill és el Casino de Vernet, herència arquitectònica de la « Belle époque ». Aqueix espai, on va fer estades l'escriptor Rudyard Kipling, és objecte d'una campanya de restauració impulsada per la Fundació del Patrimoni, ja que la carcassa d'una de les seves torres davanteres amenaça d'esfondrar-se. El pressupost necessari s'eleva a 165.878 euros, entre els quals 82.939 euros queden per trobar. Els cellers Byrrh de Tuïr, més que centenaris, també són apuntats per unes obres avaluades a 1,097 milió d’euros, entre els quals s'han de trobar 150.000 euros, també amb la participació de la Fundació del Patrimoni. Aquest lloc, on se situa la tina de roure més grossa del món, amb una cabuda d’1,2 milió de litres, inclou 70 altres tines antigues. Aqueixoselemens, buits des de fa diversos anys, estan subjectes a un deteriorament ràpid.

Una loteria del patrimoni

La missió d'Estat de la qual Stéphane Bern té la responsabilitat presenta una vocació econòmica. El periodista considera que el patrimoni forma un «repte a nivell de desenvolupament dels territoris», ja que representa « 500 000 llocs de treball i 20.000 milions en el P.I.B.» francès.  A termini mijtà, el projecte de Bern afectarà entre 2000 i 3000 monuments. A través de la seva notorietat, l'especialista de les famílies reials franco-luxemburguès pretén incentivar els donatius entre el gran públic, les institucions antigues, el mecenatge i les fundacions estrangeres, fins una «loteria especial patrimoni».