La multinacional Uber torna a operar a Barcelona des de dimarts 13 de març, després d’una temptativa avortada el 2014. Va ser foragitada aleshores de la ciutat comtal, al cap de 8 mesos, sota la pressió dels taxis, recolzats pel Tribunal Suprem de la Unió Europea, ja que els seus xofers no eren professionals. Aquesta vegada, Uber anuncia la seva presència en una immensa imatge publicitària fixada a la façana de l’hotel Avenida Palace, a la Gran Via de les Corts Catalanes. Però a tall de resposta, una associació de taxis anuncia els seus missatges bel·licosos: «Benvinguts a l’infern, Uber» i « Estem preparats a la guerra, ara sí. No ens rendirem, a Barcelona no existeix aquest terme ».
1 Uber per cada 30 taxis
En suport als taxis, les 36 ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) desitgen frenar l’operador de transports californià. L’alcalde de Barcelona, Ada Colau, és solidària amb els xofers de taxis, que temen una competència salvatge d’Uber i de Cabify, el seu competidor espanyol. Pretén limitar la seva influència sotmetent els candidats a l’adopció dels seus colors a una autorització de l’AMB. La presència d’aquests prestataris seria sostrada a un Uber per cada 30 taxis tradicionals. Aquesta mesura restrictiva, que s’està estudiant, ja és rebutjada per la Comissió Nacional espanyola dels Mercats i de la Competència (CNMC), ubicada a Madrid. D’aquesta manera, es perfila una lluita entre administracions. L’èxit d’Uber a Barcelona sembla guanyat, ja que aquest servei hi va ser sol·licitat 500.000 vegades l’estiu 2017, però en va, ja que era absent.
