La hipòtesi de noves eleccions municipals a Perpinyà, aclarida pel Consell d’Estat a finals de mes, sacseja l’UMP, que imposa exigències a la vila, fins llavors relativament estalviada per les decisions exteriors. Preveient una campanya ràpida i intensa, de 4 a 8 setmanes, l’UMP hauria formulat així les seues condicions a través de la veu directa del President de la República Nicolas Sarkozy, desfavorable a una nova candidatura de Jean-Paul Alduy, d’altra banda vicepresident del Partit Radical Valoisien del ministre del Medi Ambient Jean-Louis Borloo. Aqueix intervencionisme, històricament nou a Perpinyà, afegit als reguitzells d’informacions duplicades des de l’inici de l’afer dit del “mitjó”, calcaria la política de Perpinyà segons la bipolarització esquerre/dreta, UMP contra el PS, segons el model presidencial francès. A més de la persona de Jean-Paul Alduy, seria l’estratègia del batlle, engegada el 1993, aliant els « socioprofessionals» i cobrint l’espectre polític del centre-esquerra fins a la dreta traditionalista, que podrien desaparèixer. En aquesta mateixa hipòtesi la intervenció de l’UMP catalana en la composició d’una «llista UMP» si bé no n’escolliria pas el cap, confirmada pel seu president Daniel Mach, exprotegit d’Alduy, confirmaria una pèrdua d’autoritat d’aquest darrer arran d’una uniformació territorial que atenuaria el denominat « Alduysme » fins i tot en el cas de la victòria del batlle.
