La Clau
«Aigües» de Sébastien Frère: cercar aquí el rastre d’allí

Per fixar la decoració de la seua vida, els 19 anys de Sébastien Frère el maig del 1968 són un indicador sumari que aclareix un primer pas alternatiu cap a la ceràmica, després d’algunes manipulacions pictòriques, en la continuïtat del pare, el pintor Henri Frère, que va crear un taller de ceràmica a Perpinyà el 1947. Ja, la cerca d’un enjondre es basava sobre l’aquí, en un país de sentit, lliure dels blufs universals, a l’atac de la declinació de les gammes ibèriques, de la regió de l’Albera fins a la fi de la terra catalana, cap a Murcia i més enllà, quan despunta Andalusia, ella mateixa preludi del món àrab. Els Frère són units en aquesta revelació hispano-mauresca, en aquest « en algun lloc » que la seua obra explora, com altres la sobrevolen o la sobrevaloren. Sébastien Frère, criat a ciutat, hereta aixi mateix en instal·lar-se d’ençà del 1973, amb el seu germà Daniel, a la masia familiar de Sureda, en la humitat del la falda de l’Albera, a l’ombra de dos plàtans bicentenaris. Es llança a l’estudi de la ceràmica, troba la relació amb els blaus barcelonesos i les cal·ligrafies valencianes, detecta l’Orient i l’extrem Extrem Orient en el geni popular i els arts savis de Catalunya. Ara bé, seguint l’exemple de Picasso, les ceràmiques del qual no faran pas l’aura artística, Sébastien es casa de nou amb la pintura el 1989. El rastre roman el guia misteriós, en un cromatisme moderat, barreja de castanys, d’ocres i de negres, on sovint aflora l’aigua, que s’ofereix en titulat de l’actual retrospectiva perpinyanenca. Papers de seda encolats en teles, papers esquinçats, paper cristall, esquinços, aigua-pintura-paper… Sébastien Frère assaja, utilitza el gratatge i el tret de cúter… Les formes bessones se succeeixen sota l’acrílic, els pigments i la tinta xinesa, aplicada sobre una taula de fusta. El gravat es trasllada al paper transparent per fer néixer una cartografia de l’imaginari en realitat poc arriscada. La matèria viu sota l’enllumenat dolç i pareixen probables i improbables paisatges xinesos, boirosos, de cara al temps. La identitat no és lluny, profunda i espiritual, la transparència es fa evidència, el rastre resta, revolucionari i neotradicional.

Permanència d’una genealogia genealogia artística

Lluny és el rastre del grup dels «artistes rossellonesos», Mallol, Violet i Terrus, reunits, abans i després de la primera guerra mundial, per un èxit portat per la figura tutelar d’Aristide Mallol. Aquesta experiència romangué sense continuació però Sébastien Frère n’és la darrera nervadura, pel seu pare Henri Frère, escultor i predecessor en art, fortament lligat a l’escultor de Banyuls i autor el 1956 del recull de seqüències «Converses de Mallol». Aquest rastre comprèn també la presència permanent al domicili familiar de Perpinyà, on va néixer el 1947, de molts artistes entre el quals els pintors Germain Bonel, François Desnoyer i el seu oncle André Susplugas, que infonen l’evidència. Sébastien Frère també el sosté la branca maternal via l’immens poeta Josep Sebastià Pons, avi desaparegut el 1962, que tenia ell mateix una relació amb Mallol… La successió de les èpoques, de Mallol a 1968 fins l’actualment vella «resistència cultural», condició prèvia a la readhesió al territori, els sentits s’apilen, el rastre treu la seua llibertat de la relació amb la terra. Sense tibantors de civilització, però als antípodes de l’invisible prisma parisenc, que sovint ha percebut el planeta com un camp exòtic, l’insolent Sébastien Frère ha explorat el Sri Lanka, l’Índia, Andalusia i Itàlia, per a un resultat en ruptura amb l’art occidental, procedent del Renaixement, que plaça la sensibilitat de les mans i la de l’ànima en dos pols adversos, subestimant l’artesanat per supremacia de la cosa raonada o pretesament pensada. Frère unifica el tacte i el pensar, el producte i el sentit, fa cos amb l’obra i fa un tot a partir del cos, de les memòries, gests, matèries i imaginaris. Una pensament de filosofia oriental abans i després de l’hora.

Sébastien Frère, “Aigües”. Exposició fins al 17 de desembre 2008 al Palau de congressos de Perpinyà. www.sebastienfrere.com

Comparteix

Icona de pantalla completa