El canal de televisió Univisión no s’embolica pas amb terminologies abstractes per comunicar el seu color “latino”, anomenant-se «L’empresa líder en comunicació en espanyol al servei de la població creixent dels hispànics als Estats Units». Aqueix argument comercial ben poc imaginable de manera tan nítida a Europa fins i tot seria percebut com a “comunitarista” a l’estat francès on se l’acusaria de fragmentar la societat. Però els states prefereixen les dreceres als camins encolobrats. Segons l’última tendència feta pública el juliol els telenotícies de la cadena roseguen l’espai de llurs equivalents anglòfons, abans de tot a les dues ciutats de New York i Los Àngeles en la franja d’edat inferior als 49 anys. A tall d’afirmació peremptòria un es podria atrevir pretenent: «Són actius, joves, urbans, i assumeixen ara ja llur personalitat» de tant soroll que produeix la mutació de les llengües arreu del món, on sembla que molts homes i dones deixen un dia o altre les velles esquizofrènies per seguir la divisa típica del poble mauricià “Siguem qui sem”. Que l’espanyol fos la llengua de la nit a New York era cosa sabuda des de fa 30 anys, que la llengua de Victoria Abril s’imposi a la petita pantalla, amb tota la lleugeresa, el pes i les incidències domèstica i política, és una dada determinant.
La revenja dels latinos ve de lluny
La creixent potència d’Univisión, feta una màquina de soldar hispanoparlants molt de temps considerats com a infrahumans i sense verdadera icona salvadora com Martin Luther, Barak Obama o Michaël Jackson per als negres, no sorgeix d’una casualitat sinó d’un negoci. La casa és hereva d’una primera experiència engegaga a Texas el 1961, desmultiplicada des de llavors fins la introducció a la borsa el 1996 abans que el grup s’associés amb AOL, ocupant així la posició n°5 del rànquing de la televisió americana. Per aconseguir inquietar els informatius del vespre de CBS i NBC la cadena ha desenvolupat una estratègia de descomplexió dels valors hispànics adaptada a l’empenta demogràfica i a la revenja històrica. El president del canal, Ray Rodríguez, declarava que aquest creixement «il·lustra clarament el canvi americà, àmpliament més important que les nostres simples dades d’audiència» fa algunes setmanes a l’agència Associated Press. Ajudant-nos amb les enquestes oficials ens adonem que els ciutadans hispanos de Nova York, avaluats a 2,7 milions el 1990, són enguany 4,3 milions. Són mexicans al barri d’Harlem, porto-riquenys en el Bronx, colombians i mexicans a Brooklyn, en una tendència observada a moltes altres ciutats al contrari de Los Ángeles, on els latinos són majoritàriament mexicans en un 85%. A més, arreu als EUA les famílies realment bilingües es «multipliquen» en les enquestes, llevat que les persones interrogades no facin més que confessar els handicaps d’abans, qualitats d’avui.
