Fins a l’adveniment de la moneda única, l’1 de gener del 2002, Mònaco, San Marino o inclús la Ciutat del Vaticà, posseïen una moneda “pròpia”. El curs del franc monegasc era calcat amb el del franc francès, mentre que les lires de San Marino i de Ciutat del Vaticà, tenien el mateix valor que la lira italiana. Però Andorra, mai no ha tingut moneda pròpia. Abans de 2002, el franc francès i la pesseta espanyola hi eren indiferentment utilitzats. Així, en el moment de l’arribada de l’euro, aquest s’ha fet de facto la moneda utilitzada a Andorra, però el principat pirinenc que havia demanat l’autorització d’encunyar els seus propis euros, i va haver de renunciar-hi, per a la major desgràcia dels numismàtics.
Des del 2013, aquests últims podran ampliar llur col·lecció, ja que després d’Estònia al passat u de gener, Andorra posseirà els seus euros. Però, les noves monedes estaran fabricades a Espanya i a França, amb un volum per al primer any, que hauria d’atènyer els 2,3 milions d’euros, un import comparable a les autoritzacions dels altres microestats on l’euro té una utilització oficialitzada. Aquest reconeixement per a Andorra és fruit de negociacions velles de 8 anys i d’un acord monetari signat a Brussel·les el passat 30 de juny, entre el Comissari europeu als Assumptes econòmics, Olli Rehn i el cap del govern andorrà, Antoni Martí. Aquest últim va reconèixer que aquest acord
“demostra que el poble i el govern andorrà és conscient que té l’obligació de complir els seus compromisos internacionals“.
