L’1,1% dels blogs són actius, d’un total de 133 milions obert des del 2002, segons l’estat dels llocs 2008 “The State of the Blogosphere” establert pel motor de cerca californià Technorati. Certament, 61000 nous blogs s’han obert i 900.000 nous articles s’han enviat als blogs del món en les darreres 24 hores, contra 1,5 milions el 2007, és encara enorme, però s’afebleix : sem lluny de la imatge suposada d’hordes simpàtiques d’escriptors, aprofitant el baix cost d’Internet, o àdhuc la seua gratuïtat, fent un pam i pipa a Gutemberg, al vell roneotip i en el pergamí reunits. La proporció esprimatxada notada enl’any que s’acaba s’ha establert segons el criteri de la freqüència : els blogs considerats actius, 1,5 milions sobre el conjunt del planeta, són aquells guarnits d’un nou article sobre els 7 darrers dies. La resta es compon de pàgines inertes, però no pas forçosament sense interès, ja que el blog «pur», amb grafismes cosins, imposats pels proveïdors gratuïts de « pàgines creades en 2 minuts», és un bloc d’apunt independent de la cadència pròpia dels mitjans de comunicació. L’ordre de les coses és en principi un desig inaplacable sobre el principi de la compra compulsiva, i després, des de la desaparició del plaer de la creació i el plaer idiota d’existir a Internet, un desamor de l’objecte i de les seues restriccions, i en acabat l’oblit, que abandona al www blogs dinosaures, fossilitzats però de vegades molt ben indexats per l’oncle Google : un blog familiar fàcilment pot esdevenir marginal, però un reportatge documentat sobre un domini inexplorat, o escrits trapelles, es poden oferir un segona vida apreciable.
Els blogs, per als qui tenen coses a dir o que s’ho creuen
Entre els 1,1% de blogs actius, el més cèlebre i freqüentat www.huffingtonpost.com, el fa la periodista megalòmana americana Arianna Huffington, però les darreres estatístiques fan veure una tendència masculina per a 73% dels blogs europeus, 57% per als americans. I els visitants són a 74% persones dotades d’estudis superiors als EUA, per a una proporció de 67% a Europa. Arreu, el fenomen reuneix aquells qui tenen coses a escriure o en són persuadits, i, en els periodistes o responsables politics blocaires, esdevé fàcil de discernir els vertaders blogs, entesos com carnets intims a fullejar lliurement, de vegades localitzables per les faltes d’ortografia monstruoses, falsos blogs, a les mans de professionals de la Com’ que actuen per al compte del signatari. A Catalunya del Nord hi ha un dubte : qui redacta realment els articles dels blogs dels dos homes forts del país, Christian Bourquin, president del Conseil Général, (http://blog66.blogs.com) i el de Jean-Paul Alduy, batlle-senador de Perpinyà i president de la seua Aglomeració (www.alduy.fr) ? Tot ens faria a creure en la presència de mans invisibles, els dos responsables sent naturalment sobrecarregats, tot trobant misteriosament temps per escriure, de vegades a la nit, amb una precisió lingüística nodrida de metàfores en perfecte desfasament amb una certa expressió escrita, a cops plana i sense sorpreses. Mes aquests dos blogs són a recer de l’amenaça cadavèrica tant l’interès és gran per als protagonistes de comunicar-hi els seus humors i postures, responent-se a voltes l’un a l’altre sense assenyalar mai l’existència del blog de l’altre. Pitjor, la presència, funció de la freqüència de les actualitzacions d’articles, fa que l’un i l’altre siguin presoners de la idea : si bé Jean-Paul Alduy o Christian Bourquin no tenen res a dir, es deuen de «postar» perquè cada u guardi el seu reng i no passi per buit, esquenadret o fent vacances grans. Si hi ha 99% dels blogs inerts, l’1% restant són simplement mitjans de comunicació.
