Si la vida de pare mainadat redueix considerablement el ritme de les vostres sortides nocturnes, amb concerts i sessions de cine per posar al registre dels records d’antics combatents, unes altres opcions culturals poden reemplaçar les exactivitats. En particular els dibuixos animats que no manquen d’agradar els nostres estimats rebrots, a la televisió o en DVD, abans de posar-se al llit, en el moment d’un ritual molt estès. Però “Nounours”, de la generació “Bonne nuit les petits”, em sembla ben superat quan el meu adorable monstre de 4 anys em reclama, a la cadena 100% cartoons, Gulli, la seua última troballa, la seria “Oggy i els Escarabats” (Oggy et les cafards). El genèric és punk rock, el grafisme és delirant, els guions són estorlocats. Je me teniu enganxant davant aqueix espectacle audiovisual que ha esdevingut intergeneracional. “Oggy i els Escarabats” és una sèrie d’animació franco-canadenca que conta la vida d’un gat blau que fa vida en un casual. El mixet es troba molestat a punt i moment per una colla de quatre escarabats. Són en Joey, en Dee Dee i en Marky, en referència als músics de The Ramones, el grup de garatge rock americà dels anys 1970/80…
The Ramones : música tibada per gronxar els kids
Aquest grup, ara desaparegut arran de diverses defuncions, torna a viure a través d’aqueixos personatges que recuperen els trets del caràcter real de cadascun dels seus membres. Dee Dee, l’escarabat gran, no es preocupa més que pel seu estómac. Marky, el gran verd, és clarament idiota, i Joey, el cap de la banda, es mostra particularment tinyós i ordeix plans que provoquen desgalls. Altres personatges i situacions tornen a mida que passen els episodis, com a en Bob el gros buldog, molt violent, però apassionat de jardineria, de ball clàssic… i pollastres, que simbolitzen el menjar. El ritme enrabiat d’aqueixos personatges verdaderament bojos i les nombroses escenes de disbarat fan d’aquesta sèrie una petita joia d’humor molt inspirada per la contra cultura americana 60’s i la rock music. Però, per més d’un motiu, Oggy i els Escarabats se situa, amb força mostres de complicitat cap a l’espectador, com una creació pròpia de succeir als grans clàssics del cartoon tals com els Tom i Jerry i altres produccions Warner Bros : bastons de dinamita que tornen al remitent, trampes incessants, trio gos-gat-escarabat, tots aquests elements ens recorden els dels Titi i Gros Minet o del Vil Coyote. Els episodis de 8 minuts són intensos i produeixen un efecte immediat. “Oggy”, antigament difós per França 3 i Canal J, us espera a Gulli, la cadena del grup Lagardère disponible al canal 18 de la TDT francesa i a les plataformes digitals.
Référències àlbum : The Ramones, “Animal boy” – 1986 – Sire Records.
