La creació d’una sala de prestigi a Perpinyà, feta pública divendres 13 de març per l’Ajuntament, va ser objecte de l’entusiasme del batlle Jean-Paul Alduy, que va designar usant la marca “Zénith” aquesta simple “nova configuració escènica” del Palau de les Exposicions, amb acústica a bastament criticada des que va obrir el 1984. De fet, un recinte “Zénith”, com se’n troba 17 a l’estat francès ha de complir amb especificacions estrictes controlades pel Centre Nacional de la Cançó, de Varietats i del jazz (NVC). La nova versió del palau incrementarà però l’aforament actual de 3.117 seients a 4886, després d’obres acabades el 2012, que inclouran també el sistema d’il·luminació i un so de més qualitat, per ara de vegades als límits del suportable, mitjançant tendals de sostre i les parets de tela. L’eufòria d’Alduy, que pretén transformar Perpinyà, segons les seues paraules, en “petit gran ciutat”, amb l’exemple de l’obertura d’una FNAC el 2004, podria haver causat confusió. A tall de resposta la seua oponent socialista Jacqueline Amiel-Donat va reaccionar dilluns criticant unes “promeses” consecutives a un « llarg període d’hivernada » i esmentant el “Zénith” com a peça d’un catàleg de “cases de paper”.
