De cara a greus dificultats, la Societat Nacional Marítima Còrsega Mediterrània (SNCM), en redreçament judicial des del 28 de novembre, és posada en observació durant sis mesos pel tribunal de comerç de Marsella, amb una reunió intermediària el 7 de gener de 2015. Entre una dotzena de cessionaris potencials, el mexicà Baja Ferries projecta una reorganització cap al Maghreb, però les pèrdues accelerades esbossen un quadre negre. El dèficit addicionat de l’empresa ateny 190 milions d’euros des de 2001 i les seves despeses mensuals representen fins a 15 milions d’euros. Les seves línies cap a Bastia o Ajaccio des de Niça i Toló asseguren la « continuïtat territorial amb la Còrsega », recordfava el Primer Ministre, Manuel Valls, el 2 de desembre, segons el principi instaurat el 1976. Però aquestes línies són altament deficitàries i la SNCM ha passat en vint anys de 50% a 25% de quotes de mercat en aquests enllaços, mentre que el seu competidor Corsisa Ferries ha assolit el 65%.
La persistència dels anys 1960
La SNCM, detinguda a 66% per la multinacional francesa Transdev, a 25% per l’Estat francès i a 9% pels seus assalariats, és privatitzada des de 2006. Vehicula el seu context de naixement, el 1969, a través de l’al·liança de les línies mediterrànies de la Companyia general transatlàntica i la Companyia de navegació mixta, nascuda el 1850 per connectar el continent a les colònies franceses. Però en el clima econòmic positiu dels últims temps del general de Gaulle, ja el 1967 naixia l’empresa privada Corsica Ferries – Sardinia Ferries, de capital francès i italià. Absent de Marsella per respecte per a la SNCM, aquest operador insisteix en Niça i Toló, assegurant la continuïtat territorial, de manera low cost, segons un esquema que remetria a Air France competit per Easy Jet, l’operador britànic més rendible d’Europa.
Un model econòmic i polític
El model econòmic de la SNCM, amb ADN que continua sent notòriament públic, és sacsejat per l’empenta de les companyies privades més exitoses, com la Méridionale. Naturalment intervencionista, Manuel Valls desitja preservar un « màxim » dels 2.000 llocs de treball de l’operador malalt, del qual la recuperació depèn de la clemència europea. En concret, la companyia és deutora d’una penalitat de 440 milions d’euros infligida pel 2013 per la Comissió, ja que l’Estat li ha atorgat ajudes il·legals. Al final, la SNCM resumeix la qüestió de la inclusió de França en la Unió Europea, accentuada per la confessió del secretari d’Estat als Transports, Alain Vidalies. Present fa poc a Brussel·les per a defensar la delegació de servei públic atribuïda a la SNCM, aquest ha revelat, aquest dijous 4 de desembre, que aquesta fórmula francesa no és « transmissible » al cessionari.
