Els tòpics que il·lustraven el moviment d’alliberament social sud-català i espanyol consecutiu del final del règim franquista, a partir de 1975, acompanyat pel període madrileny de la “movida” dels anys 1980, s’ha tancat fa temps. Anys després, malgrat la crisi, o potser gràcies a la crisi, la ciutat de Barcelona i les seues rodalies presenten un estil de vida cada vegada més europeu, en els aspectes més lleugers. Des de fa diverses setmanes, una plana web especialitzada posa de manifest aqueix esperit sense traves, adreçant-se a les ànimes volubles i més generalment a les persones epicúries. Titulada “Mis Picaderos”, literalment traduïble en “els meus llocs per fer-ho”, aquest lloc de cita virtual proposa punts de caiguda ben reals per als aficionats de relacions sexuals a fora. Alimentat per les informacions dels “usuaris” a través de la xarxa Twitter, comentades, provades i criticades, aquest lloc de trobada proposa un catàleg de zones, descampats, carrers deserts, zones industrials, fins una ermita de campestre i un camp de futbol, situats lluny de les mirades i ideals per assolir desigs íntims. La llista, que evoluciona dia rere dia, no manca d’interrogar els cronistes dels grans diaris, els sociòlegs i evidentment els aficionats directes, a través de l’eslògan “Troba el lloc d’amor perfecte per venir-hi a gaudir amb la teua nòvia, el teu nòvio, amant, company, amic/ga”. Senyal d’una societat tan moderna que es veu obligada a fer fora l’avorriment, “Mis Picaderos”, que continua el seu estil col·laboratiu sense inquietar-se de les autoritats, ja està generant informacions també des del conjunt dels territoris espanyols, fins a les Illes Canàries. Existeix una part de la pàgina reservada a la província de Girona, però és verge.
