La mare d’un mainatge desaparegut el 14 de desembre de 2017 a conseqüència de la topada entre un autocar escolar i un tren, a Millars, qüestiona la SNCF i la mecànica mediàtica. Sandra Chinaud, mare del petit Teddy Delample, mort a l’edat d’11 anys, afirma que «s’ha dit moltes coses en els mitjans de comunicació. Es tracta d’especulacions que em semblen errònies i a les quals no vull ser associada». Afegeix «No comprenc aquests desembalatges mentre que la investigació acaba de començar. No vull que es malmeti l’enquesta perquè cal trobar un culpable». Qüestionada l’1 d’abril pel diari Le Parisien, la mamà considera que l’accident indueix «diverses responsabilitats». Jutja que la conductora, una «culpable ben identificada » que va ser posada en examen judicial el 20 de desembre, és responsable per definició, però que no es troba sola en aquesta situació.
La culpa escau també al resum mediàtic?
Segons les afirmacions de la Sra. Chinaud, ens trobem enfront d’un esquema de «pot de terra contra el pot de ferro de cara a la SNCF», ja que els testimoniatges recollits sobre la barrera de la via de tren afectada, aixecada o abaixada, « són contradictoris: 50 contra 50». El seu advocat, Eric Moutet, considera que la seva clienta percep «un encadenament de causes i de responsabilitats (…) i no per força una causa única». Lluny del matís i de la pluralitat de les causalitats, el drama de Millars xoca així amb els efectes produïts per la tendència cap al resum. Aquesta continua sent característica dels titulars de diaris -incloent-hi els digitals-, de les breaking news de les cadenes de televisió, de les piulades i dels eslògans de la informació radiofònica.
