El retorn escolar d’aquest 2013 veurà aparèixer a Perpinyà un nou centre escolar, no confessional sinó d’esperit cristià, desenvolupat per pares d’alumnes crítics envers l’Educació estatal. Aquesta “Escola dels Sarments”, maternal i primària, inspirada d’un model inaugurat el 2010 a Carcassona, acollirà una vintena de mainatges, que els metres tractaran de vós i que duran bruses uniformes, segons les modalitats abandonades pel sistema educatiu francès en els anys 1970. Aquesta atmosfera contrastada de cara al circuit de l’Estat haurà d’afavorir els aprenentatges reals, sobretot la lectura en llengua francesa i les matemàtiques, dues assignatures que tindran duplicat el volum horari respecte al procediment habitual. Per donar més força al mètode, l’antic professor de liceu i fundador de la casa matriu, Didier Lefèvre, es recordava el 2011 del “nivell catastròfic” dels seus alumnes procedents de col·legis, una mainada “incapaç de comprendre l’abast literari, moral i filosòfic d’una peça de Molière o de Racine”.
Ensenyament tradicional, contra la “fallida del sistema”
Càlcul mental, dictades, poesia, cultura general, classes de música des del nivell de CP, geografia, Història cronològica, estudi obligatori després de les hores de classe i exàmens abans de les vacances il·lustren el plantejament escollit per la sorprenent Escola dels Sarments, que s’està d’instal·lant al barri Porta d’Espanya, al sud de Perpinyà. La tradició, afegida als efectius alleugerits, haurà de subministrar una millor transmissió dels sabers en aquesta escola no concertada, fundada per dues joves mares d’alumnes del Rosselló, Corinne De Besombes-Singla i Stéphanie Montserrat. Exteriot a circuit de l’Educació estatal, aquest centre no rebrà finançaments de les administracions públiques. En autogestió privada, exigirà als pares una tarifa mensual de 160 euros per a cada mainatge i haurà de resoldre la “fallida del sistema escolar actual“, com ho destaca el fundador de l’establiment llenguadocià, Olivier Lefèvre. Es tractarà també de defensar una “verdadera educació del cor i de l’ànima”, en un esperit “en coherència amb les arrels de la història de França” i en respecte dels conceptes de “veritat, de bonic i de bé“.
