Els nostres paisatges són acostumats als campaments de gitanos nòmades d’una quarantena de persones, que guarneixen durant diverses setmanes, sobretot a la primavera, les vores de carretera de la perifèria de Perpinyà. Ara bé, la presència d’una desena de caravanes des dels primers dies de juny al mateix costat del molt imponent transformador elèctric d’Argelers planteja preguntes sanitàries. En un ambient de càmping, la mainada juga, les famílies mengen sota els tendals, es fa la bugada, tot plegat sota els pilars d’alta tensió que enllacen el municipi amb la xarxa EDF. Aqueixa exposició màxima als camps elèctrics, visible per tothom a la vora de la carretera departamental 914, provoca el malestar en la indiferència. El municipi d’Argelers de la marenda té àrea reservada a la “Gent del viatge”, saturada, ubicada a diversos quilòmetres cap a mar. Les lleis Besson de 1990 el 2000, que obligaven les ciutats de més de 5000 habitants a crear emplaçaments per als nòmades, van ser restringides per la Llei Sarkozy relativa a la seguretat interior, votada el 2003.
