Desenes de rètols que indiquen les entrades a Perpinyà s’han restaurat a la seva versió original de “Perpinyà”, la nit de dimecres 5 a dijous 6 de gener. Arran d’una operació ostensiblement organitzada, les inscripcions del topònim de la capital del Rosselló, en majúscules, han rebut un “NYÀ” en substitució de “GNAN”. Aquesta correcció, realitzada amb adhesius especialment impresos i encolats a les indicacions, no la reinvindica cap entitat. L’actuació nocturna, destinada a un màxim de 160 panells, s’ha dut a terme a les principals entrades cardinals de Perpinyà, situades a la prolongació de la RN116 i les carreteres departamentals RD 900 i 914. Els activistes també s’han dirigit als accessos menys importants, que reben menys trànsit.
Des dels anys 80, Perpinyà tenia rètols “Perpinyà” sumats a la versió francesa, però la seva retirada general es va dur a terme l’octubre de 2021. L’ajuntament, encapçalat per Louis Aliot (Reagrupament nacional), no va donar cap motiu sinó una operació de manteniment anual sorprenent, mai observada abans amb tanta amplada i tamba selectivitat identitiria. L’Ajuntament no va comunicar oficialment cap data pel que fa a la devolució dels panells, tot i que va argumentar que el desmuntatge d’aqueixos indicadors “Perpinyà”, sota forma de robatori, s’ha convertit en un clàssic dies abans dels partits de l’USAP a l’exterior, de manera que l’estoc de panells disminueix a mida que passen els setmana. Des d’aleshores, s’han aixecat sospites de francització, després del precedent que havia vist, a la primavera, la capital del Rosselló deixar de dir-Se “la catalana” per anomenar-se “La radiant”. Arran d’aqueixos episodis, l’alcalde, d’obediència nacionalista francesa, portaveu de Marine Le Pen a les eleccions presidencials, es troba en el punt de mira de diversos moviments nacionalistes catalans.
Una acció més general el 1983
L’acció nocturna de principis d’any arriba gairebé 40 anys després d’una gran campanya: la nit del 3 al 4 de març de 1983, els panells de desenes de municipis del Rosselló, Vallespir i Conflent van ser pintats de negre. L’objectiu d’aquesta operació, també anònima, era obligar els ajuntaments a posar noms catalans, al costat de noms francitzats per la història.
