La Clau
UMP nord-catalana: els menors de 50 anys volen el poder

El repte electoral de l’any vinent forma una oportunitat per a un cert jovent a la Catalunya del Nord. A tall de senyal, el batlle del municipi de Baixàs i vicepresident de l’aglomeració Perpignan-Mediterrani, Gilles Foxonet, de 43 anys d’edat, va ser promogut tècnic de la Unió per a la Majoria Presidencial (UMP) del territori, el 2010. Assumint una funció de secretari departamental, aqueix electe, madur en l’absolut i en els fets, però jove pel que fa a la piràmide de les edats del territori, constitueix una de les esperances del decenni per a l’UMP parisenca. Si s’arriba a confirmar la seua ambició, Foxonet s’hauria de definir oficialment com a candidat a les eleccions legislatives de juny de 2012, amb el segell del partit presidencial. El mateix perfil, combinant certa joventut amb una vel·leïtat cap a l’Assemblea estatal, és proveït per Thierry del Poso. Afiliat al Nou Centre, però proper de la UMP des de fa diverses setmanes, el batlle de Sant Cebrià, que acaba d’activar una pàgina web conqueridora, personal àmpliament il·lustrat, apunta esferes superiors al seu municipi. El primer magistrat costaner, que es va poder veure la setmana passada a la Universitat d’estiu de l’UMP, al costat de Foxonet, hauria de postular a la segona circumscripció electoral nord-catalana, mentre que Foxonet pot tenir esperances per conquerir la tercera.

La difícil potenciació, a l’estat francès, de les joves personalitats polítiques, distingeix el país del conjunt dels Estats que l’envolten. En aquest principi afermat, els 38 anys del batlle de Figueres, Santi Vila, li atorgarien, a la Catalunya del Nord, un quimèric estatut d’electe adolescent. En un paisatge poc juvenil, l’octubre de 2010, el desig d’una jove secretària parlamentària de la UMP de presentar-se a les eleccions cantonals de març passat van generar reprobació contundent. La pretendent, Christine Llorens, trentenària del Rosselló, llavors membre del cercle del secretari general de la UMP d’aleshores, Jean-François Copé, va haver d’oblidar el seu projecte, tot esperant una revolució generacional.

Comparteix

Icona de pantalla completa