Tres realitzacions a la glòria del franquisme persisteixen a Girona

A Girona, un dels darrers vestigis del règim totalitari del general Franco, imposat a l’Estat espanyol entre 1939 i 1975, genera certa emoció. Es tracta d’un monòlit dedicat a la memòria de Pere Coma Ysern, el primer franquista de la ciutat mort durant la guerra civil, que va durar des de 1936 fins a 1939. El partit sobiranista català Candidatura d’Unitat Popular (CUP) exigeix la retirada d’aquest monument, que du una inscripció que criminalitza la República, en una ona d’eliminació dels últims rastres del franquisme llançada el 2007 pel govern Zapatero. La CUP defensarà properament al pla municipal de Girona la destrucció d’aquest símbol empipador, ajuntat a la façana d’una casa del carrer Heroïnes de Santa Bàrbara, al barri de Vista Alegre, prop del centre històric de la ciutat. El partit independentista, que pretén fer respectar «la dignitat de la gent que va patir » durant la dictadura franquista, considera « inacceptable » que el monòlit hagi estat conservat pel conjunt de les majories municipals, mentre que el règim franquista es va acabar fa 35 anys. Dues altres realitzacions continuen dempeus a Girona, una formada per una imponent àguila franquista, poc visible, present al Pont Major, l’altra, sota la forma d’una estela, visible a la carretera de Canet d’Adri.