Les matrícules de cotxe artesanals amb bandereta catalana es van multiplicant de manera moderada a la Catalunya del Nord. Aquest procediment, que consisteix a substituir acuradament el logotip omplert d’estrelles del Llenguadoc-Rosselló, que consta a la part dreta de les plaques, no es beneficia, però, de cap mena de legalitat. Fins i tot propicia un comerç d’adhesius dedicats, en particular a través d’internet, fora de cap reglamentació. Aquest dimarts, l’Associació dels Amics del Burro Emmascarat, que defensa la via legal en relació amb aquest fenomen, s’ha adreçat al nou President de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin. Argumentant “vós sol tindreu el poder de demanar-la”, l’entitat ha tornat a impulsar la idea d’una derogació, anteriorment ja demanada al president Georges Frêche. Recolzant-se en l’afecte del seu successor, Bourquin, envers el “País Català”, segons la terminologia que aquest ha reactivat des del 1998, l’associació ha esperat, a través de la seua presidenta, Florence Escudier, que aquesta sensibilitat afavorirà la seua “instància”.
Originalment, el projecte de crear les plaques mineralògiques oficials amb colors de sang i or va aparèixer a finals de 2008, en previsió del nou Sistema de Matriculació dels Vehicles (SIV) adoptat el febrer de 2009 pel Ministeri d’Interior. Immediatament, el 17 de febrer, el president regional, Georges Frêche, va acceptar oralment la idea d’un senyal distintiu adaptat a la diversitat regional, en una declaració sumària als Journaux du Midi. No obstant això, el Ministeri de l’Interior no ha estat mai sol·licitat. En paral·lel, un suport a les matrícules, manifestat en una carta del 20 de febrer, adreçada pel llavors president del Consell General nord-català, Christian Bourquin, al prefecte del territori, no va resultar suficient. Gairebé dos anys més tard, la mort Georges Frêche obre la via a un nou enfocament del tema, identitari, però també econòmic, a través d’una plusvàlua turística que podrien contemplar els colors de Catalunya als cotxes del país. El concepte de marca “País Català”, inspirat del model global “Sud de France” impulsat per la Regió Llenguadoc-Rosselló, podria fins i tot acabar el treball de Bourquin a les terres de la seua infantesa.
