Les celebracions nadalenques, cites cristianes originalment organitzades al voltant del naixement de Jesús, han anat canviat de forma fins convertir-se en festes de la mainada i sobretot dels regals per a joves i no tant joves. Si, fins ara, els petits catalans Sud rebien els regals de les mans dels Reis Mags cada 6 de gener, molts d’ells continuent rebent els torrons i les llaminadures del “Tió de Nadal” mentre que la mainada de Catalunya Nord va adoptar plenament, ja al principi del decenni de 1970, una altra tradició, la del Pare Noel, derivada del nòrdic Sant Nicolau. Any rere any les tradicions evolucionen i xoquen una contra l’altra: mentre que el Pare Noel acontenta cada vegada més catalanets del Sud, el Caga tió continua lliurant els seus regals, si bé els reis no es queden al marge. Per costat seu, mentre que la cavalcada dels Reis Mags s’ha tornat a introduir a Perpinyà, són cada cop més nombroses les famílies catalanes del Nord que celebren el Caga tió, en un moviment de fons que ja no s’amaga, ja que aquesta tradició perduda al Nord apareix ara en els mercats de Nadal del Rosselló, sense destronar, però, l’intocable Pare Noel. Els grans beneficiaris d’aquestes tradicions multiplicades continuen sent, òbviament, els mainatges i els botiguers.
