A conseqüència dels atemptat islamistes que es van produir al començament del mes de gener a París, el ministeri de l’Educació estatal actua. Uns «Simposis de la Laïcitat i de la Mobilització per als valors de la República» es desenvolupa a Catalunya del Nord aquest dimecres 8 i aquest dijous 9 abril. Abans d’una síntesi estatal, prevista el 12 de maig, es duen a terme uns debats sobre els temes «Com associar plenament els pares d’alumnes a la missió educativa de l’escola? Com afavorir el treball conjunt de les administracions locals i de l’Educació estatal? » i « Com mobilitzar els actors associatius, el món econòmic i la societat civil per a donar suport a l’Escola en la seva acció de lluita contra els determinismes socials? ». Aquesta iniciativa justificada per l’espai de l’islam a França és singularment portada per Setmana Santa, una seqüència catòlica caracteritzada per representacions anodines com són la confecció de bunyetes i altres tradicions.
La FSU predica una «laïcitat verdadera»
Aquest dimecres 8 d’abril a les 20:00, la Sala Canigó del Consell general nord-català, al barri Porta d’Espanya de Perpinyà, acull en aquest sentit la prefecta del territori, Josiane Chevalier, i el director acadèmic de l’Educació estatal, Michel Rouquette. A Ceret, dijous 9 d’abril a les 18:15, el gimnàs del Liceu Déodat de Séverac rebrà el sotsprefecte Gilles Giulani i el director Patrice Bousquet. A les 20:00, el liceu Charles Renouvier de Prada acollirà la sotsprefecta Mireille Bossy i el director Baye Seck. Però aquest procediment desagrada a la Federació Sindical Unitària (FSU), que destacava en un comunicat, el 6 d’abril: «Deixem de jugar amb la laïcitat». El seu cosecretari departamental, Gérard Gironell, reprova uns motius «purament polítics» i estima que l’Escola, com a àmbit d’acció apuntat per l’Estat en resposta als atemptats contra Charlie Hebdo, « no es pot considerar com a responsable de l’atur de massa, del racisme » i dels « extremismes polítics i religiosos ». El sindicat, virulent sobre el tema, desitja una «laïcitat verdadera» i exigeix l’abrogació de les lleis Debré i Carle que « organitzen el finançament públic de l’ensenyament privat i reafirmen les estratègies pr a esquivar el mapa escolar que contribueix així a la desaparició del caràcter mixt social, a la construcció de verdaders guetos escolar i al reforç dels comunitarismes».
