L’última informe del Socors Catòlic-Càritas en relació amb la pobresa al territori francès, publicat el 8 de novembre, fixa a 13.580 el nombre de persones pobres a Perpinyà el 2011. Aquest document feixuc proporciona indicacions sociològiques comparatives segons les quals les persones ajudades pel Socors Catòlic el 2001 sovint havien bolcat cap a la marginalitat, amb de vegades una absència de domicili. D’ara endavant, els beneficiaris de la caritat cristiana a la Catalunya del Nord també són famílies i assalariats, en un 18 %, debilitats per la conjuntura econòmica, de vegades a través de feines precàries o endeutament excessiu. Paral·lelament, un 35 % d’aquest públic el formen aturats. Segons l’associació benèfica, lligada a la xarxa mundial Càritas, la precarietat creix a la Catalunya del Nord al mateix ritme que l’aïllament dels individus, en un fenomen de divisió social. Els 25-49 anys són la franja d’edat més afectada per aquesta pobresa del segle XXI, seguida de les mares solteres, en un 31% el 2011, contra un 26% el 2001.
El Consel General orienta el públic cap a Càritas
El 2001, el 16% dels beneficiaris del Socors catòlic havien estat orientats cap a aquesta institució pels serveis socials del Consell general nord-català, mentre aquest nombre s’elevava a un 67% deu anys més tard. Aquest salt estadístic indica tant la importància creixent del servei proper de l’Església com una necessitat de diversificació. Concretament, existeixen altres operadors de solidaritat, com el Socors Popular, els Restaurants del Cor i el Banc Alimentari, de vegades amb imbricacions, sobretot a les comarques fora de Perpinyà. D’aquesta manera, l’11,3 % de perpinyanencs pobres, segons el Socors Catòlic, correspond a una dada més alta, ja que també són mobilitzades les altres associacions. D’altra banda, l’alta taxa de beneficiaris de la Renda de Solidaritat Activa (RSA), propera de l’11% el 2011 al territori, permet excloure de les estadístiques determinades situacions de pobresa real, esmorteïdes per la força pública.
