El desfasatge horari de la societat espanyola respecte a la resta d’Europa és flagrant entre Perpinyà i Girona o Barcelona, ja que la Catalunya del Sud no s’escapa de la regla. Les activitats professionals, els àpats i les sortides s’hi solen programar fins tres hores més tard, les oficinen obres sovint les portes a les 9 hores, mentre que el dinar se sol consumir a les cap les 14:45. Aquest “jet lag” il·lustrat pel potent referent dels telenotícies del vespre, difosos a les 20 hores a França, però a les 20:30 a Barcelona i a les 21 hores a Madrid, s’acompanya també per un tancament de la jornada laboral fins a les 20 hores. A aquesta diferència s’afegeix una concepció diferent de l’ocupació del temps, ja que els temps morts solen ser nombrosos. Aquest funcionament, que genera menys estrès, influeix l’eficàcia econòmica espanyola, que el govern central desitja millorar avançant d’una hora el conjunt dels horaris.
Una revolució social
Segons el projecte espanyol, la introducció de la jornada laboral contínua, amb un temps de dinar limitat a mitja hora, contra dues o tres hores actualment, se sumaria un avançament general dels horaris que permetria millorar la productivitat en un 23,3%, com ho destaca un estudi del govern basc publicat el 2012. En aquest mateix sentit, un informe socioeconòmic aprovat el 26 de setembre pel Congrés dels Diputats, equivalent de l’Assemblea estatal francesa, recomana adoptar el fus horari i els hàbits britànics. Això permetria concentrar les hores de feina o d’estudi, tot aprofitant més aviat de temps personal. Atès que els ciutadans espanyols treballen anualment 232 hores més que els altres europeus, el projecte espanyol hauria de revolucionar l’hora del despertar i l’esmorzar de les 10:30, que quedaria suprimit. El tancament de les oficines es fixaria a les 18 hores i el prime time televisiu s’acabaria a les 23 hores, per afavorir el descans, ja que els ciutadans espanyols dormen diàriament 53 minuts menys que el seu compatriotes europeus.
