A la Catalunya del Nord, la reforma territorial impulsada pel govern inspira una alternativa a la fusió del Llenguadoc-Rosselló amb Migdia-Pirineus. El tinent d’alcalde de Perpinyà delegat de cooperació transnacional, Brice Lafontaine, president del moviment polític Unitat Catalana, engega una recollida de firmes “Per a una regió Catalunya del Nord”. D’antuvi, descarta la feble extensió del territori: “L’Estat vol fer creure que perquè una regió francesa funcioni bé, ha de ser molt gran”. En efecte, la Catalunya sota administració francesa s’estén en 4116 km2, força més que el land alemany de Bremen, amb 404 km2, com ho avança l’argumentació. També, els 450.000 habitants de la Catalunya del Nord superen els 128.810 de la Vall d’Aosta italiana i els 322.000 de la Col·lectivitat territorial corsa.
Cartells i enganxines
Per la seva part, el partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que apunta a la independència de Catalunya, considera “tràgica” la fusió entre Montpeller i Tolosa de Llenguadoc. Reclama també una Regió Catalunya Nord i va repartir, el 16 de juny, 2.000 adhesius per a matrícules, amb els colors catalans, combinats amb un document titulat “No a la mort programada del País Català”. El 16 de juliol, els seus militants van substituir la marca “Sud de France” de la façana del Comitè Departamental de Turisme de la Catalunya del Nord, a Perpinyà, on la menció “País Català” va tapar el segell de la Regió Llenguadoc-Rosselló, aquesta mateixa sent condemnada. En un registre més continu, una regió catalana era promoguda ja el 7 de juny pel Partit Nacionalista Nord Català (PNAC). Aquesta formació exterior al camp institucional enganxa cartellets a l’entrada dels municipis del territori i reparteix massivament documents sobre el tema. El 17 de juliol, era present a la via pública, a la ronda Wilson de Perpinyà.
La Regió Alsàcia demana per continuar existint
La idea de la regió catalana, promoguda tardanament cap al públic general, és desenvolupada per interpel·lar la classe política de la Catalunya del Nord. Portada per organitzacions que s’anomenarien nacionalistes, sense connotacions negatives, a Còrsega o a la Catalunya de Sud, intenta ampliar la seva audiència. En una altra zona de kl’estat francès, el moviment regionalista Alsace d’Abord, d’obediència d’extrema dreta, promou una recollida de firmes “Per al futur de la Regió Alsàcia“. Condemna les “fusions artificials” caracteritzades per la reunió amb Lorrena i Xampany-Ardenes. Però allà, aquesta opció és també promoguda pel president regional Philippe Richert. La seva majoria, UMP-UDI, va dir “no a una megaregió”, el 21 de juliol, ja que el futur territori serà “incontrolable” perquè “les preses de decisions estaran allunyades del terreny”. Alsàcia reclama en massa el seu propi manteniment, però la Catalunya del Nord, malgrat ser coherent, té un temps de retard.
