El futur mapa de l’estat francès, fruit de la remodelació regional, ocupa el debat públic i situa en un segon pla la desaparició dels Consells generals. En la seva declaració del 6 de maig al canal de notícies BFMTV, François Hollande ha deixat entreveure una supressió més ràpida del previst de les assemblees departamentals, abans de 2017, però un tercer plec del projecte territorial passa quasi inadvertit. Concretament, el 16 de març, en el Journal du Dimanche, la ministra de la Reforma de l’Estat i de la Funció pública, Marylise Lebranchu, va recordar el projecte de fusió dels municipis. La seva declaració genèrica segons la qual “incitarem les col·lectivitats a reagrupar-se” es referia a les regions, però també a les ciutats i pobles. El seu nombre, de 36.681, resulta pletòric, ja que el 2012, França comptava ella sola 41% del total dels 89.000 municipis europeus, contra un 13 % per a Alemanya i un 9 % per a Espanya i Itàlia.
“Fusions senzilles” i “fusions-associacions”
La reforma territorial en curs no és il·lustrada per cap caràcter de novetat, ja que altres episodis han recompost el trencaclosques dels conjunts municipals. al Rosselló, aqueixos canvis va suposar la recuperació d’independència de Salelles envers Cabestany, el 1923. Una multitud de decrets va ser promulgada aquell mateix any, arreu de l’estat, a través de segregacions municipals imposades per les evolucions demogràfiques. Amb aquest principi, El Barcarès va deixar de ser l’annex marítim de Sant Llorenç de la Salanca el 1929, així com Portvendres s’havia guanyat la independència de Cotlliure ja el 1823, set anys abans de la conquesta d’Algèria. La nova obligació, ineludible en els temps actuals de racionalització, conduirà inevitablement a una reducció dels 226 municipis del departament dels Pirineus Orientals, trencant hàbits. Amb una comunicació discreta, l’Estat convida a assolir un mínim de 1000 habitants a través de fusions. El text de llei rectificat d’amagatotis el març de 2013 preveu una “fusió simple”, que obre via a a la creació d’annexos de l’ajuntament en determinats municipis fusionats, i una “fusió-associació”, combinada amb l’estatut de municipi associat per a la localitat englobada. Un alcalde delegat, un annex de l’ajuntament encarregat de l’estat civil i una secció del Centre municipal d’acció social estan imposats.
Llupià i Santa Coloma, en un gran Tuïr?
Les hipòtesis de fusions poden resultar òbvies per als municipis d’Oleta i Nier, a la comarca del Conflent, tan propers com vinculats a problemàtiques semblants. La lògica també afectaria la resta de pobles de l’Alt Conflent, el rosari del qual suposaria, seguint el model europeu, un conjunt de dos o tres municipis, en substitució de la dotzena actual. A la comarca del Vallespir, el municipi del Tec, incorporat a Prats de Molló fins el 1862, podria ser qüestionat, mentre que Cervera, separada de Banyuls de la marenda el 1888, hauria de veure garantida la personalitat municipal. Segons els indicis induïts per la llei, Santa Coloma de la Comanda, amb 134 habitants, fins Llupià, tan propers a Tuïr, poden entrar en el debat. Aquests dos darrers municipis, amb una extensió immobiliària que genera un continu urbà apte per requerir una gestió plegada, amb una massa crítica de 9.400 habitants.
Múltiples fusions del 1790 ençà
Els actuals 226 municipis nord-catalans superaven anteriorment els 300, prèviament a diverses onades de reduccions. La localitat d’Aiguatèbia-Talau va aparèixer així el 1983, deu anys després d’Angostrina-Vilanova de les Escaldes i La Guingueta-Càldegues. Morellàs-les-Illes va néixer el 1972, com Òpol-Perillós, però Sant Nazari va recuperar la independència en relació a Canet, el 1983, després d’una fusió inadequada. Anteriorment, el 1962, Montalbà es va ajuntar amb Els Banys d’Arles, que havia absorbit Palaldà el 1942. Aquesta lògica de simplificacions administratives ha generat sovint, en els veïnats, annexats, un sentiment de centralisme exercit pel municipi més important. Però el caseriu de Comes va desaparèixer el 1828 al benefici d’Eus i Fontanils es va fondre amb Arles el 1823, any en què Palol es va reunir amb Ceret. Al fil de la història, prop d’un centenar d’entitats municipals, definides per l’existència d’un lloc de culte, han desaparegut, de vegades literalment. Abans de 1790, els Comtats catalans del Nord presentaven fins i tot els micropobles de Castell Rosselló, avantpassat de Perpinyà i del Rosselló, Saorla, actual veïnat de Vinçà, així com La Pava, i Tatzó d’Avall per al municipi d’Argelers de la marenda. Pontellà-Nils va sorgir a través d’aquell tombant, però el veïnat de Nils ha conservat una forma d’autonomia, subratllada per festes genuïnes. La propera onada podria suposar un resultat inferior a 200 municipis.
