El futur del Rec d’Elna, una estructura mil·lenària al servei de tota una civilització agrícola, és objecte d’una sessió informativa el dimarts 23 de novembre. Sota l’epígraf “L’amenaça segueix allà”, el Col·lectiu Canal d’Elna, organitzador d’aquest esdeveniment, vol interpel·lar la ciutadania sobre els temes mediambientals, agrícoles i econòmics vinculats a aquesta gran eina estructuradora.
Llegiu també:
Secada: preveuen talls d’aigua forçats a Corbera i Bulaternera
El Canal d’Elna treu l’aigua des d’una resclosa establerta al curs del Tec, al terme municipal d’Ortafà. Les seves dues branques, de més de 17 km, reguen especialment Elna, La Torre del bisbe i Sant Cebrià. Testimoni de 1000 anys de gestió de l’aigua al Rosselló, fa segles que s’ha implicat en el subministrament d’aigua subterrània.
Quines són les preocupacions?
Des del 2018, molts veïns d’Elna denuncien les amenaces al canal i a la seva xarxa, perquè l’administració vol aplicar un esquema específic del Roine a Catalunya del Nordla regió catalana. Aquesta assimilació portaria a imposar al Tec una suposada “continuïtat ecològica” (segons un decret del 3 d’agost de 2019), pel que fa als peixos migratoris, inclòs l’albara, que li són aliens. La interpretació excessivament inflada dels textos europeus, adaptats al dret francès, produeix un embolic que el Col·lectiu Canal d’Elna vol desembolicar. A més, els projectes de producció hidroelèctrica previstes al riu soscaven qualsevol aplicació cega de les lleis.
Llegiu també:
Esdevé urgent que plogui: la secada puja al 70% al Rosselló
Per aportar informació fresca i precisa, tot evocant els contorns científics, ambientals i econòmics vinculats al canal d’Elna, es mobilitzen notablement la jurista Françoise Lissovski i el geòleg Pierre Giresse, aquest dimarts 23 de novembre de 18.00 a 19.45 al cinema René Vautier d’Elna. Aquesta trobada serà una oportunitat per parlar dels reptes de la gestió de l’aigua al Rosselló.
