L’attractivité demogràfica de Catalunya del Nord presenta 30.000 habitants addicionals en deu anys. Segons l’Institut nacional de l’estadística i dels estudis econòmics (Insee), es comptaven 441.387 habitants el 2008 contra 471.038 l’1 de gener de 2018. Però aquest poder de seducció emmascara una precarietat creixent, demostrada per l’Oficina d’estudis Compass. El 2016, aquest centre d’observació especialitzat en l’anàlisi de les necessitats socials dels territoris assenyalava un 42,3% d’habitants sota el llindar de pobresa a Perpinyà. En aquesta matèria la capital del Rosselló és la penúltima de la regió administrativa «Occitanie», tot just abans del 43,7 % de Besiers, menrtre la taxa estatal arriba al 14,5 %.
Catalunya del Nord, com una « banlieue » de París
La precarietat de les comarques de Perpinyà segons el nombre de beneficiaris de la Renda de Solidaritat Activa (RSA) revela una altra contraprestació, també ddstacada per l’Insee. Aquest subsidi ingressat pel Consell departamental del territori representa 142 milions d’euros anualment, a compte dels contribuents nord-catalans. Les comarques del Nord se situen «en precarietat» segons els serveis de l’Estat, ja que més d’un 10 % de la seva població és afectada, com el veí de l’Auda i també de les Boques del Roine, el Pas-de-Calais i la Sena-Saint-Denis. Aquesta categoria és la penúltima, abans de l’alarmant «gran precarietat. Al contrari, entre els departaments benestants, amb menys d’un 4 % de la població que cobra l’RSA, es troben l’Aveyron, la Vendée i les Yvelines. Actualment, el perímetre «Occitanie» és el quart més pobre de França després de Còrsega, els Hauts-de-France i la regió Provence-Alps-Costa Blava, amb un 17 % de persones sota l’esmentat llindar.
