Idioma
La Clau
Perpinyà: la CGT afronta el trencaclosques de la competència sud-catalana
Idioma

La presència d’empreses de construcció sud-catalanes treballant a la Catalunya del Nord, per proximitat i competitivitat, preocupa cada cop més les autoritats. El 2009, ja, les primeres sotragades de la crisi en el sector de la construcció havien justificat una postura contundent de la prefectura de Perpinyà. Posteriorment, el juny de 2011, La Clau revelava que un 35% del mercat de la construcció nord-català es troba en mans d’empreses sud-catalanes. Però més enllà, les dades oficials resulten limitades i es desenvolupa el tòpic del “paleta espanyol“. No obstant, el 12 d’agost de 2012, la Inspecció del treball de la Catalunya del Nord ha descatat en els Journaux du Midi que dos terços de les empreses espanyoles presents a la Catalunya del Nord no respecten la legislació francesa: s’apunten les “declaracions d’allunyament”, que autoritzen les societats de dret espanyol a emplear obrers al territori francès. Sovint, els assalariats empordanesos viuen Europa espontàniament, amb un simple trajecte en cotxe. Però la diferència amb França rau sobretot en la flexibilitat i el manteniment del salari mínim espanyol malgrat activitat a Catalunya del Nord.

Aquesta tendència insistent, que demostra una recuperació històrica de la imbricació de les economies nord i sud-catalana, al marge de les legislacions, s’agreuja encara, ja que els fets demostra que els concursos públics llançats pels ajuntaments i altres administracions nord-catalanes són regularment guanyats per empreses de construcció de les comarques de Girona. Llur avantatge competitiu, recolzat per salaris menors i una capacitat de treball que supera les 35 hores a la francesa, les situa fora de concurs, en una “competència deslleial” denunciada per Jean-Jacques Planes, el president de la Federació Departamental de la Construcció i d’Obres Públiques.

La CGT critica la Unió Europea

La CGT s’ha expressat sobre aquest tema, el 13 d’agost, denunciant la presència d’empreses de la construcció sud-catalanes en Rosselló com el “resultat directe de les polítiques antisocials de la Comissió europea que ha fet tornar les nefastes directives Bolkestein per la finestra de «la competència lliure i no falsejada”. Torna la imatge del lampista polonès, popular a França, si bé amb una altra nacionalitat i un altre ofici, però “determinades empreses de la construcció nord-catalanes s’aprofiten de la situació”, segons la CGT. El no-respecte al dret francès reposaria en feina dissimulada, no pagament del salari mínim francès i defectes d’afiliació. La CGT, que funda l’argumentació en el sòcol de l’estricta legalitat, desitja que “el dret laboral francès s’apliqui senzillament a l’estat francès”.

Les empreses sud-catalanes, un 23% més barates

Resoldre el problema és un repte, ja que, segons dades proporcionades per les patronals UPE 66, de Perpinyà, i PiMEC, de Girona, el diferencial entre els dos territoris, obtingut comparant nivells fiscals, càrregues patronals i cotitzacions socials, iguala el 23%, al benefici del Sud. Ara bé, els preus trencats i les facilitats del Sud ofereixen èxit a les empreses incriminades de cara a llurs homòlogues nord-catalanes, fins i tot si el client és públic i francès. En una Europa oberta, el repte que es presenta seria jugular el moviment, que constitueix un trencaclosques, sobretot que els preus francesos, lògicament superiors d’un 23% a la Catalunya del Sud, barren el pas a les empreses de la construcció nord-catalana en el mercat immobiliari de Figueres, Roses o Lloret de mar.

Comparteix

Icona de pantalla completa