Dissenyar una política energètica territorial és la via impulsada pel think tank Opencat, fundat el 2010 a Perpinyà. En una anàlisi general de les plantes de producció, eòliques i fotovoltaiques, que ja funcionen o s’estan preparant a la Catalunya del Nord, el laboratori d’idees subratlla que la producció “s’incrementa amb força”. Esmenta l’autosuficiència del Grup Auchan, la central solar de les cobertes del Mercat Internacional Sant Carles de Perpinyà, l’Ecoparc català de l’Aglomeració Perpinyà Mediterrània, al costat de les plantes fotovoltaiques del Voló, Torrelles i Ortafà, sent aquest el principal projecte del territori. Preveient per al fina del decenni un “volum destacable de 200 megavats”, Opencat lamenta que aquesta “força energètica” sigui el “fruit de l’empirisme”, per falta d’estratègia territorial, llevat de les “polítiques estatals i europees, que condicionen l’atractivitat del preu de les energies netes”. El cercle de reflexió es recolza en la voluntat d’autonomia energètica de l’illa de Còrsega i l’obligació legal, a la Catalunya del Sud, dels plafons fotovoltaics en els nous edificis públics, associada a una producció solar per a l’aigua calenta domèstica.
Imatge positiva per a territori amb poca credibilitat econòmica
El cens del nombre de zones actives, el càlcul de la potència produïda i la capacitat per subministrar energia de manera creixent a les llars i a les empreses nord-catalanes depèn d’una “governança del territori”, garant d’una “estratègia ordenada”, segons Opencat, que insinua un desenvolupament anàrquic. Aquesta voluntat de posada en ordre, que tindria un vessant educatiu i turístic amb la central Themis i el poble de Sureda, on es va experimentar ja “el 1900 el primer dispositiu solar del món”, faria emergir en l’àmbit internacional un territori “sense credibilitat econòmica i illegible en un món obert”. Amb això, la Catalunya del Nord encertaria la salvació a través de l’explotació productiva del seu clima.
