Després d’una temporada d’hivern que ens separa de les vagues repetides de la tardor passada, en relació amb la reforma de les pensions, les reivindicacions del món docent van creixent a la Catalunya del Nord. El territori està a punt de veure desaparèixer 36 llocs de mestres a les escoles primàries l’any vinent, d’acord amb una decisió de la Inspecció d’Acadèmia nord-catalana, plenament formalitzada aquesta setmana a Perpinyà. Aquesta notificació ha de ser complementada amb la creació de deu noves classes, en el marc d’una redistribució dels recursos de la zona. Aquesta evolució del mapa escolar va ser objecte, dimarts, d’una reunió a Perpinyà entre professors preocupats per canvis en llurs condicions laborals. Aqueixes modificacions seran debatudes aquest dijous 7 abril en una junta mixta tècnica, que reunirà a Perpinyà la representació del ministeri d’Educació i les organitzacions sindicals, genera per ara una mobilització discreta.
Després que les manifestacions de l’any passat, que es van iniciar al juny, en un context de descontentament estatal, el moviment actual sembla mínim. Però la Catalunya del Nord és el primer dels cinc departament del Llenguadoc-Rosselló a nivell de les retallades de recursos. Així, el 2010, es van tancar 25 classes i se’n va obrir 11, produïnt un saldo negatiu de 14 llocs de treball, després d’un any 2009 il·lustrat pel guany d’un lloc, mitjançant el tancament de 15 classes i la creació de 16. Aquest canvi del desplegament d’energia, que pretén proporcionar una educació propera de les necessitats de la mainada, va evidenciar-se dijous a la vila d’Elna. S’hi va organitzar una mobilització de professors i de pares oposats a l’eliminació de mig lloc de treball d’un conseller principal d’educació, prevista per al proper mes de setembre. La representant del “Consell Local”, Marie-Christine Coppola, va ressaltar “el col·legi d’Elna rep una població fràgil, que requereix una supervisió acurada i específica”, la qual cosa justifica els mitjans, ara amenaçada. Anteriorment, el 21 de març, els mestres del Liceu Aragó de Perpinyà van aturar les classes per expressar l’oposició a uns efectius de fins a 36 o 39 alumnes, i el tancament de dues classes al setembre. Entre la manca de mitjans de l’Estat i el desinterès freqüent de la funció pública francesa de les dificultats de la crisi, a poc a poc es va ampliant una bretxa, que podria donar lloc a una major mobilització. Aquesta pot tenir lloc amb l’única condició que es correspongui amb una inquietud semblant a bona part de França, i amb tot un conjunt de professions.
