El resistent francès d’origen català Leo Figueres, gran personalitat de la Segona Guerra mundial i del Partit Comunista (PC), ha mort aquest dilluns a Prada, on estiuejava, a l’edat de 93 anys. Nascut el 1918 a Perpinyà, instal·lat a Prada amb la seua família, aquest “caramada” fill de pagesos va adherir a les Joventuts Comunistes quan tenia 14 anys, abans de convertir-se en el cap a la Catalunya del Nord, quan en va tenir 18, l’any de l’arribada del Front Popular, el 1936. Present en els cercles comunistes de París abans de ser major d’edat, Figueres va fundar la Unió del Jovent Agrícola de França el 1937, que va representar el 1938 a Nova York al Congrés Mundial de Joves per la Pau. Involucrats en la resistència a Còrsega, va dirigir posteriorment el conjunt de les Joventuts Comunistes al sud de l’estat francès. El seu partit, del qual va seguir l’Escola Internacional de Moscou, el va convertir en un pur i dur, abans d’enviar-li al seu propi territori per unes eleccions. Per això, va liderar la llista comunista a les primeres eleccions de diputats de l’Alliberament consecutiu de 1945. La seua proposta, amb el suport del setmanari Le Travailleur Catalan, va assolir el 40% dels vots, per davant del Partit Socialista i el Partit Radical.
El 1946, per tal d’assumir els seus càrrecs en l’aparell comunista francès, del qual va formar part de Comitè Central fins el 1976, va confiar el lideratge de la llista comunista a la Catalunya del Nord a André Tourné, una altra figura d’una època amb alta incidència comunista. Léo Figueres, que es va entrevistar amb el fundador de la República Democràtica del Vietnam, Ho Chi Minh, és més conegut a França per haver estat batlle de la ciutat de Malakoff, als Hauts-de-Seine, fins el 1996. Després d’una carrera a la regió de París, el difunt havia estat elegit conseller general del Sena i dels Hauts-de-Seine de 1959 a 1994.
