La mestressa d’escola i infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, la personalitat de la qual és íntimament vinculada amb el Castell d’en Bardou de la vila d’Elna, a la plana del Rosselló, ha mort aquest dilluns, a l’edat de 97 anys. Nascuda a Zuric el 1913, havia fundat la “Maternitat suïssa d’Elna“, un antic casalot que va pertànyer a la família d’industrials rossellonesos Bardou, on 597 mainatges de mares perseguides van veure la llum entre 1939 i 1944. Refugiades espanyoles per majoria, però també jueves i zíngars, aqueixes mares van rebre a Elna una atenció humana extraordinària, en una època extremadament difícil. Aquest episodi històric, dissimulat durant decennis, va tornar a ser divulgat en el decurs dels anys 1990, donant l’ocasió a l’ajuntament d’Elna d’entrar en contacte amb Eidenbenz.
Aquesta heroïna discreta de la segona guerra mundial, que havia ingressat a l’Asociación de Ayuda a los Niños en Guerra (Associació d’ajuda als nens en guerra) espanyola, i arribat a la Catalunya del Nord després de la caiguda de la República espanyola. Associada a la Creu Roja suïssa, va dirigir des de llavors una obra humanitària, amb gran discreció. Elisabeth Eidenbenz, que vivia a Àustria, va assolir el 2002 la distinció de Just entre les nacions, atorgada per l’Estat d’Israel, així com la Creu de Sant Jordi, que li va lliurar el govern català el 2006, fins la Legió d’honor, rebuda del govern francès el 2007.
