L’acceleració contínua de la crisi econòmica des del 2008 obliga, i obligarà, a tornar a plantejar les estructures institucionals i d’equitat social franceses i espanyoles, fins ara finançades pel deute. Amb un rerefons de construcció europea real, els dos estats ja estan entre l’espasa i la paret a l’hora de racionalitzar llur organització interna. Les repercussions d’aquesta reorganització, fortes en l’eix Perpinyà-Girona, ens deixen entreveure el que podrien ésser els territoris en el futur.
Espanya: dèficit de les comunitats autònomes catalana i basca. El final del «Café para todos»?
Aclaparat per unes taxes d’interès cada cop més altes en els mercats internacionals, però necessàries per al seu finançament, aclaparat per una taxa de desocupació del 23 % el 2012, provocada per l’esfondrament del sector de la construcció, i subjecte a una atonia de creixement econòmic, avui dia l’Estat espanyol es veu obligat a actuar per tal d’assegurar el desenvolupament durable de la seva descentralització i del seu desequilibri territorial, contradicció costosa denunciada per tots els actors internacionals, i debat etern a Espanya mateixa. El «café para todos» va ésser la teoria… Llegiu aqueix article a la pàgina del think tank Opencat.
