El ministre d’Interior, Manuel Valls, amb pertinença catalana notòria a Catalunya, ha hagut d’administrar aquest fet malgrat ell, el 3 d’agost a la Catalunya del Nord. Amb motiu d’una visita per assabentar-se a Perpinyà de les estratègies estivals dels bombers, el ministre preferit dels francesos ha sofert un “outing” portat per l’emissora perpinyanenca Ràdio Arrels. Quan una de les seues periodistes se li ha adreçat en català, Valls ha contestat, en francès “Se’m posa un problema: un ministre francès ha de parlar català?”. Acostumat a l’exercici republicà de la relegació dels orígens a l’àmbit domèstic, l’ardent representant de l’Estat ha patit així un autèntic “outing”, que consisteix a revelar públicament una faceta íntima. Per evitar l’incident, el ministre entrampat ha donat una entrevista en català a la ràdio molesta, que usa, com els habitants del territori, la pronunciació correcta “Valls” i no “Vals”.
Una esquizofrènia a França
El patròními ministerial, patrimonial a la Catalunya del Nord, il·lustra una diversitat republicana precisament predicada per l’interessat en nom de la cohesió social. Ara bé, en el cas d’una intervenció oberta en una de les llengües franceses, la potència pública hauria ensenyat una diversitat lingüística incompatible amb el model republicà. Aqueixa actitud hauria semblat, com ho ha estat parcialment, com esquizofrènica a França, contràriament a l’estat espanyol o al Regne Unit.
