La Clau
Mancances transfrontereres a l’Hospital de la Cerdanya

El primer establiment hospitalari transeuropeu, inaugurat el 19 de setembre a Puigcerdà, ja ha trobat el seu ritme. Les seves urgències van rebre una nina 7 anys el dia mateix de l’obertura. La major part de les inquietuds administratives el 2011 expressades pels pacients i els electes de la Catalunya del Nord han desaparegut, però la logística resta imperfecta. Concretament, a la Catalunya del Nord, una parada d’autobús bus afegida a la xarxa de transports de la Generalitat de Catalunya funcionarà a partir del mes d’octubre. Permetrà als habitants dels municipis de Guils, Bellver de Cerdanya, Puigcerdà fins La Seu d’Urgell, a 50 km, de desplaçar-se fins al centre 11 vegades al dia, amb vehicles de petites dimensions. Però des del territori francès, els habitants d’Oceja, Estavar o Formiguera no aprofiten cap logística de transport. L’apropiació dels llocs es presenta desigual, per a un establiment que subratlla amb força la diferència transfronterera.

Un malentès: Puigcerdà ja tenia hospital

En els fets, l’antic hospital de Puigcerdà s’ha traslladat nous locals, compartits en la governança i el seu finançament, de 31 milions d’euros en total, amb l’Agència Regional de la Salut del Llenguadoc-Rosselló i l’estat francès. Els 32.000 pacients potencials viuen en 36 municipis situats al territori francès, per 17 en territori espanyol, però la porositat dels transports continua sent estrangera a la proximitat geogràfica.

Comparteix

Icona de pantalla completa