El debat iniciat sobre el futur territorial de Catalunya coneix una nova escalada de tensió política entre els governs català i espanyol. Ja al mes de març de 2009, relatàvem un conflicte incipient, amb rerefons de finançament, entre Barcelona i l’executiu del primer ministre de llavors, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero. D’ençà, l’estratègia política madrilenya que consisteix a limitar el nou Estatut d’Autonomia català aprovat per referèndum el 2006, ha engendrat la progressió d’un sentiment independentista, abans molt militant. Entre els primers actes forts de l’any 2014 representa la previsió d’un referèndum sobre la sobirania catalana, la data del qual va ser anunciada per sorpresa, el 13 de desembre de 2013, pel president català, Artur Mas. Aquesta consulta, a la qual donen suport les formacions polítiques Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i les Candidatures d’Unitat Popular, o sigui 66% dels 135 escons del Parlament de Catalunya, esquinça el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), del qual tres diputats la sostenen, contra la línia oficial. Per apagar l’incendi, el Partido Popular va organitzar el 25 de gener un simposi nacional espanyol amb la presència del primer ministre, Mariano Rajoy, i d’una representació ministerial. En conclusió, la presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, es va atrevir a fer un error científic, considerant que aquest territori “esmereix el que sempre ha estat : una part d’Espanya”.
Custòdia de Madrid, forces armades i recentralització
La tensió expressada entre les dues parts, unionistes i independentistes, s’ha agrementat aquest 28 gener d’una nova presa de posició de Camacho, el partit de la qual governa Espanya tot sent minoritari a Catalunya. Segons ella, considerada propera de Rajoy, l’organització del referèndum sobre la sobirania provocarà la prohibició de l’autonomia catalana, segons l’article 155 de la Constitució espanyola. S’aplicarà aquesta mesura greu si se supera una “línia vermella”, segons Camacho, que contestava a Artur Mas, que va confirmar la consulta, el 25 de gener, tot insistint en el seu caràcter “legal”. La radicalització actual es complementa amb la insinuació de l’excoronel de l’Exèrcit de Terra Amadeo Martínez Inglés, autor d’un text certificant que “altes esferes de les Forces Armades espanyoles” disposen de “plans elaborats, conegut de Sr. Rajoy, per intervenir” a Catalunya. El desembre de 2012 ja sorgia la idea d’una mobilització armada i més tard, el passat 9 de gener, el ministre de Defensa, Pedro Morenés, afirmava que els militars s’inquietaven que diversos partits polítics catalans “puguin replantejar un valor tan essencial com la unitat d’Espanya“. En aquest marc cada vegada més atrinxerat, un nou partit polític batejat “Vox”, que promou la supressió dels parlaments autònoms del territori espanyol, va néixer el 17 de gener. Atès que aquest projecte de recentralització revela un estat d’esperit que remet al règim totalitari del general Franco, determinats observadors alarmistes consideren que el procés cap a la independència catalana no serà exempt de sang.
