Molts símbols envolten l’edat madura assolida avui, 7 maig de 2008, pel major cantant català de tots els temps. Lluís Llach, nascut el 7 de maig de 1948 a Verges, al sud de Figueres, encarna el talent universal, el compromís antifranquista, la lliure orientació sexual i el sentit del negoci atès per la creació als primers 90’s del domini vitícola «Celler Vall Llach» a la comarca el Priorat. El recorregut sense faltes de Llach, començat el 1965 a Barcelona, va ser accelerat el 1968 per la seua cançó de lluita, L’Estaca, himne de l’antifranquisme, després del sindicat polonès Solidarność, i fins de l’USAP, a Perpinyà. En el marc d’una cançó catalana que no aconsegueix exportar-se del tot fora dels remolins històrics, Lluís Llach és una excepció. Després de 29 àlbums, conscient d’una manca d’inspiració, probablement deguda a la minva de les adversitats, l’artista va anunciar la fi de la seua carrera el 2006 i va actuar a Perpinyà el novembre, abans de fer els adéus el març 2007 al seu poble natal, amb dos concerts plasmats en versions pirates que circulen il·legalment per internet. Objecte d’una dotzena de biografies, titular del rècord europeu de 100.000 espectadors reunits al Camp Nou el juliol de 85, Lluís Llach va ser designat «Artístic per a la pau» per la UNESCO el 1999.
