El nombre de mesquites salafistes, pertanyent a l’islam més radical, seria de 27 a 30 al conjunt de la Catalunya sud mentre sols eren 15 el 2004. Fins ara concentrades a les comarques de Tarragona, les mesquites ultra ara són presents fins a Lleida i Girona però són globalment absents de Barcelona. Per augmentar llur audiència, els salafistes obren nous llocs de cultes o practiquen la infiltració segons un mètode prou senzill. Si l’imam els nega d’exercir activitats el desacrediten prop dels fidels intentant provocar la substitució en nom de l’Alcorà. Els líders d’aquest moviment són per majoria persones molt ben integrades, sovint caps d’empresa, que es beneficien de cert prestigi a les comunitats musulmanes. Seguint un model proper del de les comunitats cristianes, amish o jueves lligades a l’hassidisme, les comunitats salafistes ofereixen regles i respostes simples en un món de qüestions complexes, i una afirmació d’identitat que abasta l’estil vestimentari. Les autoritats continuen vigilants en relació amb aquest fenomen de mal detectar ja que determinats predicadors demanen a llurs fidels de limitar llurs relacions amb la resta de la població.
